diumenge, 19 de setembre de 2010

Eels. Es tanca el cercle

El divendres passat (17/9/10), a la Sala Bikini, es va tancar el cercle obert tretze anys abans quan l'Ariadna –la meva filla gran que a les hores vivia a Itàlia– em va enviar una cinta amb el primer disc d'Eels, Beautiful freak, dient-me que l'escoltes, que de ben segur m'agradaria. I tant que em va agradar! l'Ariadna la va encertar i jo l'escoltava a tota hora. Es va convertir en un dels discs amb el que els meus dos altres fills, Sergi i Elena (de 9 i 8 anys, en aquell moment) varen créixer i es van fer adictes. Després van venir deu discs més i altres dos que varem rescatar, anteriors al primer, de quan els Eels encara no eren Eels sinó (a man called) E (Mark Oliver Everett). Aquests últims anys, el Sergi, el més enganxat, i ja amb compta corrent, targeta de crèdit i ordinador, ha rastrejat i seguit els Eels comprant, per internet, discs, samarretes i altres gatgets. Ara ja no els compro jo els discs dels Eels, abans que surtin al mercat, el Sergi ja els ha comprat; per a mi el Cd i per a ell el vinil. A primers d'any es va assabentar del concert que els Eels farien a Barcelona aquest 17 de setembre, va comprar entrades per a tots quatre i així és com aquest divendres es va tancar el cercle: l'Ariadna, el Sergi, l'Elena i jo a la Sala Bikini, a primera fila, extasiats, rendits davant dels Eels. Tretze anys després els cinc junts (i no hi eren la Giulia i el William, els meus nets, fills de l'Ariadna, perque per la edat no entraven, sinó també hi haguessin estat, també a ells els hi agraden els Eels).