dimarts, 2 de novembre de 2010

Bon dia a tothom

Darrerament he conclòs que jo —jo mateix— som dos. Absolutament iguals, però som dos. Encara que idèntics, però ni fem ni pensem igual, ni ho fem al mateix temps. Esquizofrènia? No, ni de lluny, és ben real. El que ens preocupa, però, (i amb això coincidim) és que els altres puguin adonar-se d’aquest fet. És més, podria ser que, a hores d’ara, ja ho haguessin copsat i no ens haguessin dit res per no ferir la nostra sensibilitat, per no molestar-nos, perquè no ens excitéssim; i, donat el cas, ens estiguessin fent el joc convençuts que no ens n'adonarem. De fet, en algun moment hem notat algunes mirades que ara, des d’aquesta perspectiva, tindrien sentit. Ara entendriem també algunes actituds, un cert tipus de comentaris. Paranoia? No: senzillament, ens han descobert. Ara mateix, fa una estona, quan ha vingut la infermera per a donar-nos les pastilles i deslligar-nos perquè féssim la passejada diària, ha fet un comentari d'allò més desafortunat i sospitós: “Bon dia a tothom”.  Bon dia?  A tothom?