diumenge, 5 de desembre de 2010

Final inesperat

Al final d’un dinar apassionat acordem deixar de banda els nostres respectius compromisos d’aquella tarda, i anar a sopar a aquella ciutat on aterri el primer avió que surti el moment que nosaltres arribem a l’aeroport. Anem al de Girona (els vols són, allí, més econòmics) i després d’invertir 38 euros i una hora i mitja de viatge aterrem al de París. Un cop al centre, de camí a reservar hotel, parem a comprar roba interior (unes calcetes per a canviar-se). Ja a l’hotel, una dutxa i decidim on anirem a sopar. Passejada vespertina i aperitiu a la terrassa del bar que hi ha enfront del bistró on després soparem. Sopar exquisit, copa i a l’hotel. La nit, l’esperada, i pel matí quan, recent dutxada, ella obre l’envoltori de les calcetes noves, sorgeix una cartolina amb la nota: ”Millor tornar sense”. No hi trobem cap explicació però tampoc tenim altra opció (les brutes, ni parlar-ne) i hem de sortir cap a l’aeroport. En uns moments estarem a Barcelona i tema resolt. Això és el que semblava però, pel que es va veure després, no va ser així. La idea que no portava roba interior em martiritzava i, a l’ascensor, no vaig poder controlar-me (o no vaig voler) i ara escric des de la comissaria on estem esperant que ens prenguin declaració per alteració de l’ordre públic.

(Imaginari. Jacint Pau, 2007)