diumenge, 13 de febrer de 2011

S'equivoquen

Durant molts anys vaig estar convençut que el que hi havia a un costat i a l'altre del mirall era jo mateix; mai se m'hagués acudit plantejar-me la possibilitat de que podes no ser així. No recordo haver-ne parlat mai expressament amb ningú però hagués posat la mà al foc conforme aquest era el convenciment general: el què hi ha a un i l'altre costat del mirall és una mateixa persona; una de carn i ossos –la què decideix– i l'altra, la fidel projecció de la seva imatge en el vidre. I vull remarcar, que jo mai hagués dubtat per mi mateix d'una veritat tan absoluta, va ser la contundència dels fets el que em va treure la vena dels ulls. Fou un dia en que, mentre em rentava les dents, va sonar el telèfon i el del mirall digué: "No et preocupis, ja l'agafo jo". Li vaig preguntar si havia estat ell qui havia parlat així, i així m'ho confirmà. Des a les hores ja no vaig viure sol (i no explicaré detalls). Des que estic aquí, però, no em deixen tenir miralls a la meva habitació, diuen que ara estic amb més gent i  suficientment acompanyat, que ja no el necessito, el mirall. Ah, però s'equivoquen. (No saben el què es perden els que encara no han descobert el seu company de mirall)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

jejeje mira que te l'he corregit aquest eeeh! i encar me'l transcrius amb un parell de typos...ehem!
per cert, aquest m'agrada mooolt!

colorcafe ha dit...

Frenopàtic , San Pau ?
et vindré a fer una visita , el bolso en porto un de rodonet , peti petit ...
Molt bò !!

Anònim ha dit...

A la vida m'han sortit al camí molts miralls, alguns com el teu en reflecteixen descobrint-m'he quelcom desconegut per a mi fins aleshores, actituds, moviments, expressions que desconeixia però que son familiars per els altres, es com en veuen, son altres miralls en certa forma en els que tu no et veus. Però es fotut quan et sorgeix aquell mirall, que tot i sent tu mateix, el de sempre, que parles i sents igual, quan t'hi acostes descobreixes que tens arrugues a la cara, se t'ha emblanquinat el cabell, el poc que et queda.
Clar han passat uns anys, ràpidament, però han passat.

CARLES CATALÁN