divendres, 12 d’agost de 2011

Offside

Em vaig desfer de la televisió ja fa quasi nou anys i no he estat mai oient de radio, no obstant, sempre he llegit la premsa i em considero informat i amb opinió, al menys en el què és bàsic. Per altra part, degut a la meva ocupació professional veig a molt poca gent i, si no és per motius de feina, últimament gairebé no surto de casa; així és que l'única font d'informació que m'arriba de com marxa el món prové dels periòdics i, ves per on, porto unes setmanes sense comprar-lo, no sé perquè. I tampoc sé perquè però no m'agrada llegir-ne la versió digital. Resumint, en aquests moments no m'assabento ni tinc punyetera idea del què està passant en aquest fotut planeta, cosa que fins ara era impensable en algú que cada dia devorava la premsa de dalt a baix. 


No en va, doncs, aquests últims dies he començat a sentir-me cada cop una mica més offside; com si aquest esmentat món s'estigués parant poc a poc, sense pressa i sense comptar amb mi. D'alguna manera és una sensació complaent saber-se al marge encara que, al mateix temps, pressenti certa inseguretat. Inseguretat per si l'esmentat s'estigués parant de debò i plaer perquè, si a la fi es para del tot, no me'n assabentaré fins al mateix moment de l'hora H. 


Tota manera, la veritat és que em sento més relaxat al no saber el que uns determinats altres volen que sàpiga i, per descomptat, aquest offside, em beneficia amb més espai propi. (No descarto la possibilitat de que sigui jo qui s'estigui parant, és més, és altament probable. Sigui com sigui, no hi ha perquè fiar-se'n de res, i jo segueixo fent cua per un bitllet a Mart.)