diumenge, 18 de setembre de 2011

Doncs, serà connatural


Han canviat moltes coses –i molt– els darrers tres mil anys (per no posar 2011), però una de les coses què roman intacte com si res hagués canviat, com si fos connatural a l'especie humana, és que el poder i els diners continuen estan en mans de molt pocs. Poquíssims! I quan la resta volem aconseguir –naturalment amb tot el dret– alguna cosa, ho hem de demanar també com sempre: al carrer, a munts i a crits. La resposta, com es pot comprovar, continua sent també la mateixa de sempre. Perquè no? si funciona. Com ho deia allò Bob Dylan? ...els temps estan canviant? Sí, els temps deuen estar canviant, però poca cosa més. 

Què ens pot induir a pensar que després de milers d'anys es pugui canviar –de cop– la situació, si els mites i els paradigmes que ens mouen també segueixen sent els mateixos? Mentre aquests no canviïn poc es pot esperar, els dels cales sempre seran més hàbils (m'estalvio el posar-los- hi més adjectius). Encara que si féssim el paral·lelisme amb el primer i el tercer món, potser a les hores hauríem de dir que som tots plegats molt hàbils (continuu estalviant-me adjectius). Doncs, serà que serà. Hauré perdut la fe en la humanitat? No –la fe la tinc per a altres romanços– només he canviat d'idea. Bona nit.


Naturalesa viva 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tu has vist com actuen els animals davant la carronya...els més forts
mengen primer i els altres esperen pacientment que acabin per acabar-se
les sobres...però a diferecia d'ells , els racionals , no acaben mai la
gana.....

Dolors