dimecres, 9 de febrer de 2011

Animals de companyia

No cal ser gaire inteligent ni massa culte per a saber que els gossos no saben llegir. Doncs bé, cada matí després d’esmorzar, el Pere li posa el diari davant —dia s’ i dia també— convençut, a més, que el seu gos és un gos diferent i que està perfectament al corrent de política nacional, internacional, cultura, espectacles (cartellera inclosa), economia; en fi, un gos informat. Sosté que d’aquesta manera el gos cultiva una opinió pròpia —un fet poc estès entre els humans, diu— i que és capaç de dormir-se davant la tele si la tertúlia de torn l’avorreix, cosa que passa sovint. Per l’aparença sembla un gos d’allò més corrent, tret de quan el Pere l’hi posa les ulleres (vista cansada, assegura). D’altra banda, fan vida normal: cada vespre surten a fer una bona passejada, a estones corren, juguen a pilota, i després un cop a casa, sopar, mirar la tele i a dormir. Com a qualsevol familia. Jo li segueixo la corrent però, és clar, normal, normal... no ho veig. En fi, que jo tot això del seu gos no m’ho empasso; si fos un gos de carn i óssos encara, però amb un gos de peluix...  Ara, el què sí és palès, és que som animals de companyia.