dissabte, 16 d’abril de 2011

Un petó


7.30 : És hora de llevar-se. Em llevo. Dutxa, vestir-se i cafè. 9.12 : Estic sortint del pàrquing. 11.26 : Arribo a Olot (tant a la meva dona com a la feina els he dit que tenia una visita a un nou client, a Vic, el qual havia contactat per Internet). 11.41 : Sóc davant la porta de l’hotel i em disposo a entrar, després de dubtar i plantejar-me si tirar enrere, ara que encara hi sóc a temps. 12.14 : Estic posant sucre a la tercera til·la, no ho veig pas clar. Em dic: l’oportunitat s’ha d’aprofitar quan passa. 13.10 : Cal tenir valor, em repeteixo una i mil vegades, i cal decidir-se: o una cosa o l’altra, o entro o me’n torno. 13.37 : Decideixo que ho decidiré havent dinat. Vaig al restaurant de la plaça que hi ha al tombar. 15.26 : A les postres, l’objectiu del viatge s’ha anat refredant i, per fi, concloc que no he d’anar-hi; que no he de conèixer-la. Ni ara, ni mai. 15.40 : Amb el cafè començo a sentir la serenor que dóna el pensar que he fet el que tocava, el que moralment i ètica és correcte. 16.28 : Sóc de nou a la carretera. Aprofitant que em sobra temps, he decidit que ho podria arrodonir passant per Vic a veure si faig un nou client. 17.43: Ja hi estic aparcant, però amb tot el neguit havia oblidat que avui és dissabte i que no trobaré a ningú que estigui per la feina. Coincidint amb que hi ha mercat, compro un ram de flors per a la meva dona. L’hi ho explicaré tot i espero que em perdoni. 19.13: Arribo a casa i llegeixo el missatge que l’Anna, la meva dona, m’ha deixat en una nota a la porta de la nevera: ”Aprofitant que avui tu no hi series i que no tenia feina, he anat a Olot a conèixer la Carme, aquella amiga que vaig fer per Internet, recordes? És probable que, si es fa tard, m’hi quedi a dormir, a Olot; així que, si no et dic res més, fins demà al vespre. Un petó”.