diumenge, 22 de maig de 2011

Salutacions

La secretària li va portar la correspondència com cada dia a la mateixa hora i li va deixar damunt la taula com sempre que el Sr. Isern (el director) era de viatge. Entre el feix de cartes, factures i publicitat, hi havia un sobre més petit que els corrents, de color cendra, sense segell ni remitent, i amb les dades del destinatari manuscrites. Era una caláligrafia menuda, precisa, i minuciosament disposada; traçada amb ploma i tinta negra. El sobre es feia veure i ja a la secretària, quan les ordenava, li va cridar l’atenció; va tenir l’agudesa de pensar que ningú escriu a mà la correspondència comercial, i ateses les característiques, deuria ser un assumpte personal. Amb la mateixa agudesa la va posar damunt de totes les altres cartes, la primera, perquè si era una cosa important, el Sr. Isern, la distingís tan bon punt arribés. A mitja tarda la va trucar per dir-li que l’avió portava retard i, tot i que tenia previst fer-ho, ja no passaria pel despatx. Va ser llavors quan ella li va comentar l'existència de l’estrany i possiblement important sobre. El Sr. Isern va acceptar que ella li llegís per telèfon ja que, efectivament podia ser important. La secretària, eficient, l’obrí i començà la lectura: “Sr. Isern, s’estranyarà de rebre aquest sobre sense el remitent del meu despatx, però els detectius hem de ser discrets i totes les precaucions són poques; per aquest motiu tampoc no l’he trucat, atesa la facilitat amb què s’intervenen avui dia els telèfons. Li he de comunicar, per a la seva tranquilálitat, que ja estem concloent la investigació i que molt aviat tindrem les proves suficients per a que pugui acomiadar la seva secretària. Quan li vagi bé m’ho fa saber i, personalment, el posaré al corrent dels avenços. Salutacions.”