dilluns, 29 d’agost de 2011

A propòsit

(Ja ha estat publicat –en castellà– Però aquestes dates m'han suggerit, adaptant-lo, publicar-ho de nou)


Com si sempre fos la primera, ens capfiquem una i altra vegada cada primer de gener i cada setembre a la tornada de vacances, amb els nostres vells, nous o renovats propòsits de ser millors, millorar el nostre entorn i, de passada, el món en general. I ho fem sabent que en aquesta ocasió tampoc ho aconseguirem perquè també, com sempre, ens obstinem molt astutament– a cometre els mateixos o semblants errors. Res que no sapiguem. Fins i tot que aquests, els errors, són el nostre secret mecanisme de defensa per no tenir ni tan sols d'intentar seriosament assolir els objectius marcats. Quina feinada, sinó! D'altra banda, potser no sabéssim viure sense aquests cicles: proposar-se, relaxar-se i decaure, per tornar a proposar-se a un mateix en un engreixat vaivé vital que ens justifica com a éssers vius i pensants. Quan complicat que resulta, al final, viure! Pel que a mi respecta, en el meu afany per simplificar l'incomprensible, crec que aquest inici de curs no em proposaré absolutament res, per veure si així resulta més suportable. Encara que sense poder-ho evitar ja m'estic proposant abans d'hora. No hi ha manera.