divendres, 18 de novembre de 2011

Microrelats

M U T A N T S

Au, va

L'última vegada que el vaig veure era aviador. Ara, els que l'han vist, diuen que se'l pot reconèixer –només en dies molt clars i sempre que decideixi volar baix– pel color lleugerament rossenc de les seves ales i perquè en les seves urpes s'insinua un vestigi, un record, del que foren les seves mans. I diuen també que inclús alguns l'han sentit com, al passar, xiula Across the universe i envia galanteries a les noies. Sempre va ser un seductor.


Sense notícies

No sabia res de la seva mare des que va néixer. La buscà en tots els úters i el que va trobar sempre va ser plaer efímer. Ni rastre  de la seva mare.


( ? )

Això al meu planeta no hagués passat mai, digué. I acte seguit es fongué. Els seus amics, dos anys després, encara es pregunten que va passar. No han tornat a saber d'ell.