dimarts, 25 de setembre de 2012

El seu planeta
























Això no hagués passat mai al meu planeta, digué,
i acte seguit es fongué.


dimecres, 19 de setembre de 2012

Parlant de gambes


Hi ha vegades en que un està parlant sobre alguna cosa molt concreta –sovint com a resposta a una pregunta de l'interlocutor– i de sobte, sense més preàmbul, aquest, comença a parlar d'una altra cosa. No interromp dins d'un marc dialèctic, fent referència al que un està expressant, sinó que comença un nou discurs a les antípodes del tema i amb una naturalitat que ratlla l'insult. D'entrada sembla obvi que l'interlocutor no està escoltant o no li interessa el què un diu, però potser és més raonable pensar que ni tan sols sàpiga que se li està parlant a ell, sinó no interrompria d'una manera tan injustificable i faltant a tan mínimes normes de l'educació. Perquè, per a més inri, l'esmentat, sol ser família, amic, conegut, algú amb el què  s'hi té tracte habitual. Però encara té més suc doncs, si se li fa notar la circumstància, respon –amb tota naturalitat, també, i més insultant encara– un "ai, disculpa... continua, continua", com si realment li estès interessant el discurs. Està clar que a partir d'aquí es fa dificultós seguir parlant amb aquella persona sense sentir-se amb cara d'idiota. Això passa, i a mi em passa cada cop amb més freqüència; serà que el meu discurs interessa cada vegada menys. 




En un ordre semblant, recordo una escena de La Vía Láctea de Luis Buñuel on dos pelegrins que fan el Camí de Santiago paren per a menjar. De sobte, un li pregunta a l'altre: "Tu hi creus en l'existència de Déu?. I el col·lega, com si res, li respon: "Passa'm una altra gamba". Una forma senzilla i intel·ligent de fer-se el sort!. Jo ja els hi he explicat l'escena fílmica als meus amics de tal manera que quan a les seves pregunts els hi responc "Passa'm una altra gamba", ja saben el què vull dir.

Us passo una gamba?