dimecres, 10 d’octubre de 2012

Des del llit


Tu encara no ho saps,
però tu
ja has estat meva.
No saps, encara,
que t'he besat el pit,
els ulls, la boca.
Ni t'imagines
que t'he menjat sencera.
O sí?


        No te m'acostis tant
        o anirà de veres


Des del llit. Poemes de l'amor líquid (II)


























4 comentaris:

Anònim ha dit...

falta pasio, querido amigo

Mabel ha dit...

Qualsevol pensament ,la nostra ment , el pot llegir com a real , o sigui que , aplaudeixo la teva passió , en realitat es molt fàcil enganyarla , cal practicar .

Dolors ha dit...

Sempre he pensat que hi ha un abisme entre imaginació i realitat i que tot el que imaginem és molt més perfecte que la pura i dura realitat.

Però hi ha coses que cal fer-les reals de tant en tant per no perdre la costum.

Jacint Pau ha dit...

Sí, sí, cal practicar i cal fer real (al menys intentar-ho) el què la imaginació viu com a tal. I sobre tot cal seguir imaginant.

Sense imaginació no hi ha comunicació, sense imaginació no hi ha evolució. Sense imaginació no es pot viure.