diumenge, 14 d’octubre de 2012

Control remot


Va néixer amb data de caducitat. Bé, com tothom té la seva pròpia, però el seu cas era ben diferent: la duia estampada a la natja dreta. Els caràcters eren clarament visibles per un canvi de color de la pell i, de fet, hauria pogut  passar per un tatuatge si no fos perquè de ser així deuria d'haver estat un tatuatge prenatal, doncs ja el duia quan va treure el cap a la vida extra-uterina. Des del primer moment els metges, perplexes, no es posaven d'acord en quina podria ser la naturalesa dels fets i no pensaven pas ni remotament que pugues tractar-se d'una data de caducitat –quina aberració– en tot cas podria referir-se a la data de naixement i aleshores la criatura s'hauria avançat un parell o tres de dies; tot i així era inexplicable. Els pares, no cal dir-ho, estaven desolats: perquè els hi havia de tocar a ells aquest número? L'assumpte es portava des de tots els estaments amb la màxima discreció, es va crear un gabinet de crisi, i la família i el personal sanitari van ser aïllats per tal de que la noticia no transcendís. I així estant les coses, a l'espera del què pugués passar la data assenyalada, les hores es feien interminables tant per a la ciència, –impotent– com per a l'astorada família que no sortia del xoc. Mentre tant, la criatura, que estava sota una observació estricta i constant, tenia tots els símptomes de ser un ésser ben normal i sa; buscava la mamella amb tant desesper com ho fan tots i plorava ni més ni menys que ho fan els altres. Però com que, per més lent que transcorri, el temps ni perdona ni s'atura, va arribar el dia anunciat enxampant a tots ells amb el cul ben estret, tots menys l'interfecte causant del daltabaix que seguia xumant i bramant cada cop que tocava, absolutament aliè al què estava succeint. I va succeir: al minut exacte que es complien dos dies justos del naixement va deixar de xuclar, es va posar primer de quatre potes i després de peu dret, i va proferir amb veu  aguda però dicció perfecte, "Això no és res, jo sóc el primer, l'assaig. Prepareu-vos, doncs en venen més." Acte seguit es vestí amb la robeta que els pares havien dut a la canastreta i sortí decidit de l'habitació –com qui sap molt bé on va– camí de l'ascensor deixant tots els presents bocabadats. Sí, va ser el primer, en van venir molts més i ara ens governen. (I el que crea més inquietud és que diuen que son immortals.)