diumenge, 17 de febrer de 2013

La gran mentida del gaudir de les petites coses


Estan proliferant aquest tipus de filosofies –amb les quals, per altra part, poc o molt m'hi identifico– en el sentit del valor de les petites coses i d'altres voluntarismes per l'estil. I penso que sí, que estan molt bé, però una cosa no treu l'altra i sorgeix la pregunta: i si tot plegat fos una gran mentida? I si el què volen és enredar-nos? Compensa treballar com un burro per a després gaudir només de les petites coses? Per a gaudir-les també com a burros, suposo, perquè si s'és ase per una cosa s'és ase per l'altra. En tot cas està clar que si això fos així, hauríem de creure que hem nascut de la banda dels rucs (rucs catalans, per sort). Maleïda.

Ah, però, per sort també –i encara que ho sembli, no canvio de tema– segueixen agradant-me les dones. No sé perquè dic segueixen: m'agrada la dona i punt. Vull dir que a vegades, en el metro o l'autobus, un creuament de mirades, una veu, l'arrodoniment d'una espatlla, la canal d'uns pits, un peu mig despullat... m'abstreuen per complet una estona i gaudeixo de la imaginació. Il·lús de mi, sí.

I ja posats, ja que poc podem gaudir de les coses –petites o grans– proposo que ens ocupem més en gaudir de nosaltres mateixos, els uns dels altres; i a follar més, que si bé no s'acaba el món sí que estem perden el temps en xuminades. Com deia aquell, "la vida és allò que va passant mentre els què follen són els altres". I això no pot ser. O també això és una gran mentida? No, si us plau, deixeu-me alguna cosa a la que agafar-me.





4 comentaris:

Anònim ha dit...


la reflexion no es mas que mas de lo mismo, el mismo aburrimiento para todos y de todos.
pero cuando llegas a las fotos te cosquillea el morbo y si te dejas
disfrutas de lo disfrutado una vez mas

Anònim ha dit...

Benvolgut, sempre m'has agradat (epistolarment, és clar). Per alguna raó comparteixo amb tu aquesta visió d'un cert sentit del que ens envolta.Tens raó, vull dir que penses com jo i, per tant, tenim raó!

Què més dóna si ase o burro? L'engany és manifest i aquestes actituds per les petites coses són com un ferro roent als que ens hem d'agafar. No hi ha cap altre remei, estimat. Amb els anys és l'únic que es manté en el top dels 40 principals de les nostres vides.

El tema de les dones és més fotut, i em consta que em donaràs la raó. Aquí, benvolgut, som ases, rucs, burros, sets i nous i cartes que no lliguen! I al final de tot, sempre hi haurà un cul pel que valdrà la pena girar-se tot i semblar que vas calent, un caminar melodiós, un escot suggeridor, unes arrugues en el rostre que fan complicitat amb una maduresa experta, sabia, puta i marrana i nosaltres dos, com a mínim, seguirem bavejant per elles sabent la jugada perduda, perquè al final sempre acabem sent perdonats per qui, en realitat, accedeix a fer-nos el favor de deixar-nos un espai al seu costat, potser només perquè puguem sentir la flaire d'una aixella o d'un engonal tendre i sucós.

Ja veus, petites coses a les que voldrem accedir i per a les que ens passarem tota la nostra vida demanant permís.

Això sí, benvolgut, una dona com cal bé val una missa i la seva bona hòstia!

Salut company!

Jacint Pau ha dit...

Benvolgut anònim,

A vegades em pregunto qui és més depenent de qui, si els homes de les dones o a l'inrevés. Aparentment sembla que som els homes, però sovint ho dubto. Sóc més partidari de pensar que uns i altres el què som és esclaus de nosaltres mateixos, de la biologia, i aquest és un joc al què poc hi sabem jugar. Penso que l'instint sexual, primari i pilar de la conservació de l'espècie, no ha canviat o no ha canviat gaire des del Cromanyó, en canvi, el què sí ha canviat és la cultura que ha modificat les actituds i els comportaments. Però la pulsió sexual primaria està intacta.

Jo crec que a diferència de l'home de Cromanyó, que havia de dedicar les 24 hores del dia a la supervivència, l'humà actual, amb aquest tema bàsicament resolt, es pot dedicar (i així ho fem) a menjar-se el 'coco'. Per a mi, aquí és on comença el problema. El del sexe i el de 'les petites coses'.

Un plaer, benvolgut.

Salut.

Anònim ha dit...

Tens raó. I de les coses per les qual val la pena menjar-se el "coco", la de la relació amb elles és per a mi la més interessant. Per molt…

Salut company!