dilluns, 4 de març de 2013

Desubicat



Des de fa un temps que em sento desubicat, no comparteixo molts dels criteris i postures comunes, al menys aquelles que per a mi haurien de ser-ho. M'esforço en que no se'm noti, potser per pudor, potser per covardia, però no és còmode, és pesant i comença a ser hora de desfer-se d'aquesta càrrega. 

Per exemple, no veig bé la demonització que es fa dels evasors de capital i dels defraudadors a Higenda i d'altres romanços en A i B, i que s'oblidi en canvi que d'això en som tots en potència (sí, ja ho sé, hi ha qui més, hi ha qui menys, i potser hi ha qui gens) i el què succeeix és que encara no hem tingut l'oportunitat i/o el valor o, qui sap, si ja ho estem fent a la nostra petita i autodisculpable escala. Com era allò de tirar la primera pedra? Sí, ja ho sé, la cosa no és tan simple, però una mica menys d'afecció i escenificació aniria bé. Per decòrum, dic.

Vull dir que ells, els defraudadors, no són pitjor que nosaltres, és que tenen més oportunitat. En aquest sentit es parla de que el total estafat pels grans defraudadors, seria inferior al total defraudat pels molts i molts petits defraudadors. No vull justificar res ni ningú, res més lluny, però això s'ha de dir encara que no agradi sentir-ho.

Està clar que quest fet no treu que el panorama nacional, estatal, i tots els etc. que es vulgui, fan una pudor cada vegada més difícil d'assumir. I vergonya, molta vergonya. I això està passant a un país d'Europa sense que ningun dels poderosos col·legues d'aquest primer món aixequi la veu. Els d'aquí s'entén que no ho facin, estant tots emmerdats fins al coll com ho estan. Difícil d'empassar.

I nosaltres, els d'apeu, els afectats a què esperem? Com es canviarà la Constitució, la llei electoral, etc. si els que ho han de fer son els mateixos als qui no interessa gens ni mica tocar ni una sola i sagrada coma? A qui hem elegit, a qui hem atorgat els poders? A quin líder salvador estem esperant? En quin collons de país vivim? Jo vull la independència ja, me'n vaig a Mart. Avergonyit, insultat a la intel·ligència, i avui especialment desubicat.





Aixequem tots el dit? No, no n'hi ha prou, alguna cosa més haurem de fer.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

querido cinto: tu articulo no dice nada que no sabemos, entre defraudadores anda el juego y el pueblo lo sabe y lo peor de todo es que el pueblo lo sabia ante de votar.
el pueblo ha defraudado antes con su voto para no perderse el aperitivo del domingo

Anònim ha dit...

Benvolgut, ens calen guillotines! Però som tan fets a la virtualitat que hem perdut la capacitat de construir-les amb les mans. I el tema del vot… pura vergonya si no fos que, com ben bé dius, ningú és lliure de culpa.
Fa setmanes un conegut m'explicava amb la boca plena com s'inventava factures d'un proveïdor (això sí, controlant que el total no arribes als 3.000 € de la declaració anual del mes de març) per tal de no pagar l'IVA. Fa dues setmanes, una dona m'explicava que anava a Madrid i que el primer que faria seria posar un bitllet a mà de la gent de l'Hotel perquè li busquessin un bon lloc en un teatre… Ho porten a la sang. No sabrien viure sense fer-ho.
Qui és primer, l'ou o la gallina? La classe política fa vergonya i els que hi formen part ho són per pròpia voluntat. Potser ens calen guillotines…
Això sí, benvolgut, que tota aquesta merda no et faci perdre el tremp. Rebre notícies teves és un petit plaer que et demano no deixis de fer.

Anònim ha dit...

Estimat desubicat,

No et sentis sol pensant així, perquè en som molts que ho veiem igual.
La llàstima és que em sembla que les coses están força malmeses fins i tot al planeta Mart.
És fa dificil trobar solucions al respecte, però també és cert que som molts els que hi estem compromesos.
M'agradaria ser més positiva però la raó i el cor em diuen que encara les passarem més magres.
S'hauria de poder fer un "reset" i tornar a començar. Tanmateix fos tan fácil, oi?

Ricard ha dit...

Estimat Cinto, aquest és el gran problema. Vivim en un pais d'espavilats i ens omplim la boca del bé públic quan no sabem ni el que vol dir. I això forma part del nostre ADN. La conciencia col.lectiva en determinats paisos nordics no els hi permet pensar que vol dir això del B. A nosaltres això no ens serveix. Llavors només hi ha un camí: que les lleis serveixin de veritat i per a tothom. Menys lleis però clares i concretes. Hem d'acabar amb "feta la llei feta la trampa". De res ens serviran les lleis electorals, de finançament, etc.. si no agafem consciència , a les verdes o a les madures, que qui la fa la paga. Sense excepció!

Anònim ha dit...



¡muy bien Ricart¡esty totalmente de acuerdo contigo

Jacint Pau ha dit...

Algú més s'apunta a la cua pel bitllet a Mart?