dimarts, 11 de juny de 2013

Una condemna absurda



Li semblava viure un malson. Condemnat a mort sense res a fer per a evitar-ho, veia com s'esfumava el temps, com s'anava consumint la seva vida esperant l'instant en què una guillotina li separés el cap del la resta del seu cos. Quina mort més absurda, pensava; quin mal gust – a més– i quin poc respecte per les formes. Una colla de penjats sense el més mínim sentit comú, bruts i estrafolaris, un jurat populatxer –què sabrien ells– havia dictat la sentència sense tenir en compte ni la seva noblesa ni la seva filantropia ni res de res. Inadmissible, París s'estava tornant boig. Des de dins la garjola de la Bastille se sentien els crits de la gent del carrer que anava i venia, eufòrica, cridant consignes revolucionaries, esperant el moment del cruel espectacle que acabaria amb la seva vida i inauguraria la primera República. Per la finestra enreixada veia com la llum anava definint els dies un radera l'altre i, amb tots ells amuntregats, ja no sabia quants n'havien passat ni quants en faltaven pel fatal desenllaç. Desmoralitzat, exhaust, s'endormiscà; potser buscant un son que el despertés d'aquest malson; potser anhelant no despertar més i estalviar-se així el tràngol letal. Però no, no era un malson, era una realitat en tota regla. Una realitat que en sa vida no hagués imaginat i que ara mateix l'aclaparava: mai havia tingut una fulla afilada tant prop del coll. De sobte va sentir un ofec, li costava respirar, com si alguna cosa li tapes el nas i la boca; es despertà i s'alçà bruscament del seient de la tranquil·la i solitària barberia aletejant els braços buscant l'aire alliberador. En aquell moment va notar una fredor metàl·lica relliscant pel seu coll ple d'escuma i a mig afaitar. El barber no va poder fer res per a evitar la sangria; res més que, atònit i incrèdul davant la sòrdida situació, avisar l'ambulància que a la fi se endugué el degollat difunt. I aquí comença el malson del barber que, per manca de testimonis (doncs era dia de futbol i no tenia cap altre client), no va poder evitar la condemna per assassinat amb l'agravant de premeditació, traïdoria i abús de confiança professional. 

Al barber li semblava viure un malson, condemnat a mort sense res a fer per a evitar-ho...