dimarts, 18 de juny de 2013

Una qüestió de miralls


Una de les tècniques més populars i senzilles que proposen alguns manuals d'autoajuda és aquella de posar-se davant el mirall, de bon matí,  i mirant-se als ulls dir-se amb premeditada convicció: tu pots, ets el millor, etc, etc. Sembla ser que la persistència en aquesta pràctica reforça considerablemet l'autoestima i ajuda a arrossegar el carro de l'existència en el cas, esclar, que un ho necessiti. Jo ho he intentat, no ho amagaré, però mai no he aconseguit més resultat que un trist, sinó amarg, somriure al del mirall, no arribo més enllà. No puc. Però n'hi ha als que aquesta tècnica els hi funciona molt bé, diuen. I entre aquests s'hi troben alguns que quan surten de casa s'obliden completament de canviar la cara de circumstàncies que s'ha de posar quan es perpetra tal tècnica, i van pel món amb aquella cara –i el seu corresponent posat– com si encara estiguessin davant l'íntima solitud del mirall. En alguns casos són personatges d'una certa ingenuïtat que, com a molt, no van més enllà de fer el ridícul. Però, atenció, la majoria d'aquests aparentment oblidadissos són extremadament perillosos. Te'ls pots trobar a l'autobús, a la feina, al supermercat; pot ser el cambrer que et serveis el cafè, el vianant al que li demanes l'hora, o el desconegut que al ascensor et pregunta a quin pis vas. Són tibats, amb la mirada posada sempre un pèl per sobre teu (encara que ells medeixin un pam menys que tu), i et parlen deixant-te ben clar que t'estan fent un favor dirigint-te la paraula. Naturalment, a la que puguin, et trepitjaran. Són perillosos, cal estar alerta. 

Amb l'única intenció de posar el meu gra de sorra –i d'aquesta manera, també fomentar l'austeritat– proposo una recollida de signatures per a retirar-los hi els miralls (per a començar) a alguns dels polítics i clergues del país. Així, sense que aquests poguessin practicar l'esmentada tècnica, els demés no estariem obligats a suportar ni la seva cara de circumstàncies ni el seu tibat posat. No és valadí, doncs, la nostra qualitat de vida visual augmentaria considerablement; encara que fos inevitable que, mentre no prenguem altres mesures, ells persistissin en insultar la nostra intel·ligència. Perquè els demés podem anar curts d'autoestima però rucs del tot no ho som (encara).


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut, el problema no està en tu. Tu ja ho fas bé. És l'altre, el del mirall. Aquest té un problema, entre d'altres: no llegeix ni es cultiva. Es passa la vida al mirall. Com vols, doncs, que pugui entendre el que li proposes?

La meva pregunta és: com pot ser que aquesta gent que nomenes encara mantinguin la cara alta? No és tan sols un problema de mirall. Tingues present que hi ha efectes mirall que no necessiten del vidre tractat: càmeres, mòbils, etc. Encara que sigui poc es reflecteixen i com la seva mirada és pertorbada veuen més del que ho farien els nostres ulls. Recordo com ens baixaven els fums quan érem a l'escola, de petits: a bufetades.

Benvolgut, aprenguem a fotre bufetades, sense guants. Llavors se'ls hi caurà la cara, encara que sigui en el just moment d'apartar-se.

No som rucs però alguna cosa passa en la nostra societat del "ja no benestar…"

Jacint Pau ha dit...

Benvolgut, ens passa allò de a aquella granota que la posen en una olla amb aigua freda i mica a mica li van pujant la temperatura de l'aigua. Ella es va acostumant a la temperatura i segueix nadant; fins que arriba el moment en que l'aigua ja està massa calenta per a ella i ja no té forces per sortir-ne. Ens hi estem acostumant i anem perdent les forces. Quan arribi el moment que ens donem conte de la gravetat ja no ho podrem fer res. Trista misèria humana.

Salut, benvolgut.

Anònim ha dit...

Per si serveix per treure una mica el cap d'aquest pou de merda:
http://www.larevoluciondelosangeles.com/

Hafida (la mateixa)

Jacint Pau ha dit...

Gracies, Hafida (la mateixa d'abans?), m'ho miraré.