dilluns, 22 de juliol de 2013

Figuracions meves




Potser alguns direu, què fa ara aquest foll citant a un orat! (a dos, exactament). A què ve? Doncs, mireu, com fos però havia de fer-ho. El cas és que si com diu l'Albert Pla –a la vegada musicant (quina cançó tan bonica!) Como una nube de J. M. Fonollosa "...se cansa hasta la rosa de ser rosa" (quina figura més elegant i pertorbadora!), com no s'ha de cansar el contribuent de ser contribuent. Ull, vull dir contribuent net! sense martingales. Pagano, com diu el meu cunyat cordovès.

I contribuents nets, paganos, ho som no solsament de les arques de l'estat, també de les butxaques paradisíaques de les multinacionals, dels especuladors i dels corruptes (i d'aquests, els més perillosos, els petit-corruptes que son els que sustenten piramidalment els grans). Com, encara, no estem cansats de tanta ignomínia? Com encara podem mirar-nos al mirall sense veure-hi reflectit un vassall? Pur medievalisme ratllant el canibalisme, això nostre. Potser ens havíem cregut que això ja no succeïa al tercer mil·leni, a l'era de la tecnologia i les llibertats (llibertats?). No serà que ens haurem dormit en els coixins de la societat del benestar i que, com a granotes, estem esperant el bes de la princesa? Si és així, ull amb els polítics disfressats de princesa; que la història, vulguem o no, es repeteix. 

Ah, que no som granotes; que la cosa no va de roses i princeses, i que tot plegat son figuracions meves? Doncs, disculpeu, oblideu-ho, no he dit res. Mentre tant, però, podríem recuperar vells costums i anar aprenent a resar. I qui sigui, que ens agafi confessats.

PS
Per cert –parlant de polítics– independència, si voleu, parlem-ne, però primer la personal. També havia de dir-ho.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut, resar està bé si coneixes a qui et dirigeixes. Vull dir, li reses a Sant Antoni perquè un dia te'l van presentar en una xerrada sobre temes de comerç internacional i veu tenir una conversa distesa i agradable que va acabar amb un intercanvi de targetes. Li reses a la Virgen el Rocío perquè un amic teu, que és un tarambana, te la va presentar un dia a la matinada quan feies la ruta de "aquesta serà l'última" i veu acabar en una barra americana (curiós el nom). Elles són sempre molt amables només que les tractis amb cortesia i respecte. Clar, la Rocío era molta Rocío i tot va acabar com havia d'acabar: pagant. Li pots resar a l'arcàngel Gabriel perquè et va donar un cop de mà en un moment delicat en que els Mossos van carregar en una manifestació pels drets dels gais, lesbianes i altra gent amb el gènere bescanviat, en la que hi participaves per donar suport a un amic de tota la vida que feia un parell de setmanes que havia sortit de l'armari...

Però, desenganyat, Jacint, o els coneixes o no hi ha res a fer. Per això es va crear Santa Rita, la patrona dels impossibles, perquè el Cel no pot garantir res i cal deixar un sant (santa en aquest cas) en guàrdia permanent, per calmar les angoixes i evitar que allò comentat unes notes avall pugui fer-se realitat. Perquè al Cel no li agrada gaire que els desgraciats puguin rebel·lar-se i acabar d'un cop per sempre amb els seus socis més valuosos. Que seria de la nostra vida sense una colla de diables que donen vida a tot plegat utilitzant el poder de la corrupció, l'engany i l'hipocresia?

Aspirem a un món millor però aquest món millor no arribarà mai. Per cert, segueix en peu la meva oferta d'organitzar un escamot de miquelets.

Jacint Pau ha dit...

Ha, ha, ha... La teoria del santoral m'ha agradat. És ben cert.

Hauré de mirar de que algú em presenti un sant (i ja posats, si es pot escollir, prefereixo que sigui una santa) que sigui el meu còmplice d'ara endavant. A veure si me'n surto!

Pel que fa a l'escamot, quan vulguis. I penso que seria bo que també ens busquéssim un sant que ens dones un cop de mà.

Anònim ha dit...

Benvolgut, aquí tens la santa: Santa Bel·ligerància, ni verge ni màrtir, que no fa cap falta.

Vestida de pell, negra (la pell, que ella és blanca, siguem un punt tradicionals...), arrapat al cos, esvelt, per descomptat. Botes altes amb punta de mata gossos, escot prominent per atreure l'enemic, una mà lliure amb un anell gran fent el signe de "vine maco, que parlarem" i en l'altra un ganivet per tallar el que calgui.

Dreta, damunt una bola terràqüia i una serp que s'enfila per la cuixa mentres al cap se li il·lumina una pinta de neons comprada quan va ser Reina de la Nit a Las Vegas.

Santa, allò que es diu santa no tinc clar que ho sigui, benvolgut, però anar de cacera amb ella ha de ser fantàstic...

Jacint Pau ha dit...

Benvolgut, tal com la descrius, a la santa, ja l'estic veient; i tal com dius, és per anar-se'n de cacera amb ella, com a mínim. Però a la tardor, que ara fa molta calor.

Bon estiu.