dimecres, 17 de juliol de 2013

Des del llit



Soparem.
Desprès farem cafè,
prendrem una copa,
parlarem,
riuràs i riuré.
Riurem.
I tota l’estona
pensaré a acariciar-te.

                       Ja ho sé



Desdel llit. Poemes de l'amor líquid (II)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut, t'entenc perfectament.

Hi ha dones a les que els hi faries mal i no t'atreveixes ni a tocar-les.

La mires quan arriba a tu, el seu caminar, els cabells emmarcant el rostre, la cintura flexible, les cames decidides i un somriure que diu que li agrada acostar-se a tu.

Per a tu és un bombonet deliciós. L'acariciaries, li passaries els dits entre els seus cabells... Mentres dines aprofitaries qualsevol ocasió per aixecar-te i al tornar acariciar-li una espatlla, suau, fregant sense voler... Li agafaries les mans, els hi besaries...

Quan no la tens al costat penses en la follia d'engalzar-la en un espai estret, tancar-li el pas, prendre-li els cabells i tirant enrere deixar-li la boca ben oberta. El bes, la menjada, l'estrip, la giravolta, aixecada de faldilla, acostar-te el seu maluc i endins, ben endins, encara que xiscli, encara que calli, encara que es posi bé i s'agafi fort per sentir-te millor, no importa, tu endins...

I ella ve, caminant amb aquell somriure que t'ho està dient tot des del primer dia i que només espera que el sàpigues llegir. I l'ajudes a seure, i la mires, li parles, t'embadoques i només penses en acariciar-la.

"No li dec agradar", pensa ella cada cop que s'acomiada de tu, "malgrat el seu somriure i les seves atencions, no li dec agradar..."

Anònim ha dit...


quizas tengas una alma gemela, quizas todas.josep no era un santo

Anònim ha dit...

miro la foto y me siento en casa.
el comentario recibido debe de ser de una alma gemela ¿cuantas habra?.
jo crec que sant josep no era inmaculado.

Jacint Pau ha dit...

Benvolgut, aquesta primavera tardana ens deixarà fets pols. Et llegeixo i se'm fa la boca aigua.

Aquest punt de coratge que ens manca molt –massa– sovint (potser degut a la por al ridícul o a no ser acceptats), ens priva a tots, a nosaltres i a elles, les dones, de joies que de fet tenim a l'abast de les mans, a la punta dels dits. Però aquesta –com tantes– és una matèria que no es dóna a l'escola i tindrem per sempre l'assignatura pendent.

Per altra banda, si no fos així, ens privariem d'aquests moments dolç-massoquistes que, alhora, prenyen el què després podem gaudir escrivint i llegint. Be, qui no es conforma és perquè no vol. Maleïda sigui.

Un plaer, benvolgut.