divendres, 19 de juliol de 2013

Només és una idea


Juliol. Fa calor i fins i tot el cervell s'estova. Tot fa mandra. Ja ni els papers d'en Bárcenas el fan reaccionar. És més, els esmentats papers també comencen a estovar-se. Comença a notar-se una humitat putrefacta que acabarà podrint el govern, l'oposició(?), el país, i a tots nosaltres, amen. La ferum és cada cop més insuportable. Es veu que això de ser un país del sur, un país mediterrani té aquests handicap. A la Europa del nord aquestes coses no passen, diem. I ens indignem, sí, però estovats i resignats assistim al nostre propi enterrament  amb l'esperança de renéixer algun dia. Esperança vana, doncs ja no som creients. De res. 

Que si tinc alguna proposta? Sí, esclar que la tinc: emigrar. Però no uns quants i d'un a un, sinó tots i al mateix temps. Deixar-los-hi el país, tot el pastís per a ells solets (polítics, banquers, especuladors i vividors varis...) i a veure que en fan. I aprofitant la ocasió, la tribuna i el torn de paraula, proposo que ja que hem d'emigrar ho fem cap a Alemania, serà interessant veure com s'ho pren la Merkel amb uns quants millions d'aturats al menjador de la seva pròpia casa (no oblidem que som europeus, no ens podria treure). I d'aquesta manera –colorín, colorado– matariem dos pardals d'un sol tret. 

Bé, és una idea, si no us agrada en tinc més, però algunes d'elles –unes més que d'altres– son violentes. Ja em direu.

Bon estiu, però.






2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut, fas bé en deixar les opcions violentes per al final. És el que sembla més factible, un final de traca i mocador i ja no ens caldrà anar a Alemanya. Però fixa't, Alemanya va envair Europa dues vegades el passat segle, intentant, imagino, convertir a Europa a la seva veritat, al seu estil i concepció del que ha de ser un món "perfecte". A l'Europa del sud crec que ens tenen per impossible... però de moment han fet bons negocis mentres veien com gastaven el que no teníem, amb els seus productes. Perversos, els alemanys.

La teva proposta, la d'anar a casa seva, no deixa de ser un símil de l'entrada dels aliats i dels russos. Entren a Alemanya i tot s'acaba. Aquesta proposta és més assenyada i pacífica però difícil d'aconseguir i poc regeneradora, entre altres coses perquè els xupopters que nomenes vindrien amb nosaltres, ja saps com són els paràsits. La de la traca final seria més decisiva però ves a saber si seriem nosaltres una part de la traca, la que peta més fort per acabar convertint-se en cendra.

Per cert, quin tipus de violència et passa pel cap? Jo tinc algunes idees però necessiten moltes complicitats, una bona estratègia i anar sobrats d'armament...

Jacint Pau ha dit...

Benvolgut, la meva proposta, amés de descabellada, és tal com molt bé dius, difícil de portar a la pràctica.

Un dia d'aquests hauríem de trovar-nos per fer un cafè i posar les armes sobre la taula, de ben segur que coincidiríem en molts punts. Però primer potser hem d'anar aconseguint aquestes complicitats que comentes. I en això estem, oi?

Salut, company.