dilluns, 4 de març de 2013

Desubicat



Des de fa un temps que em sento desubicat, no comparteixo molts dels criteris i postures comunes, al menys aquelles que per a mi haurien de ser-ho. M'esforço en que no se'm noti, potser per pudor, potser per covardia, però no és còmode, és pesant i comença a ser hora de desfer-se d'aquesta càrrega. 

Per exemple, no veig bé la demonització que es fa dels evasors de capital i dels defraudadors a Higenda i d'altres romanços en A i B, i que s'oblidi en canvi que d'això en som tots en potència (sí, ja ho sé, hi ha qui més, hi ha qui menys, i potser hi ha qui gens) i el què succeeix és que encara no hem tingut l'oportunitat i/o el valor o, qui sap, si ja ho estem fent a la nostra petita i autodisculpable escala. Com era allò de tirar la primera pedra? Sí, ja ho sé, la cosa no és tan simple, però una mica menys d'afecció i escenificació aniria bé. Per decòrum, dic.

Vull dir que ells, els defraudadors, no són pitjor que nosaltres, és que tenen més oportunitat. En aquest sentit es parla de que el total estafat pels grans defraudadors, seria inferior al total defraudat pels molts i molts petits defraudadors. No vull justificar res ni ningú, res més lluny, però això s'ha de dir encara que no agradi sentir-ho.

Està clar que quest fet no treu que el panorama nacional, estatal, i tots els etc. que es vulgui, fan una pudor cada vegada més difícil d'assumir. I vergonya, molta vergonya. I això està passant a un país d'Europa sense que ningun dels poderosos col·legues d'aquest primer món aixequi la veu. Els d'aquí s'entén que no ho facin, estant tots emmerdats fins al coll com ho estan. Difícil d'empassar.

I nosaltres, els d'apeu, els afectats a què esperem? Com es canviarà la Constitució, la llei electoral, etc. si els que ho han de fer son els mateixos als qui no interessa gens ni mica tocar ni una sola i sagrada coma? A qui hem elegit, a qui hem atorgat els poders? A quin líder salvador estem esperant? En quin collons de país vivim? Jo vull la independència ja, me'n vaig a Mart. Avergonyit, insultat a la intel·ligència, i avui especialment desubicat.





Aixequem tots el dit? No, no n'hi ha prou, alguna cosa més haurem de fer.