dimecres, 13 de març de 2013

De forats negres i macarrons

Desubicació 3
La vida és injusta

Precedents: Des d'aquella llunyana, interessada i maleïda sentència –pretesament religiosa– "...i et guanyaràs el pa amb la suor del teu front" (ratlla la bajanada, doncs, no hi ha animal que no hagi d'espavilar-se per a procurar-se l'aliment) que estem ben fotuts. Només ens va faltar anys després, l'altra –aquesta pretesament laica– "el treball dignifica" per a acabar-ho d'adobar. 

Injustícies: Ara bé, que precisament aquests dels quals emanen els esmenats preceptes (laics i religiosos) siguin els que es guanyin el pa, els pastissos i el marisc sense suor ni res que se li assembli (fet que per consegüent els converteix en indignes; i com que tampoc sofreixen ni es sacrifiquen prou, no aniran pas al cel –cosa, una i altra, que naturalment m'importa un rave), fa que la cosa grinyoli. La vida és injusta, diem sovint. La vida no és injusta, és el què és: una manifestació més de les milions de maneres amb que s'exhibeix l'univers. No és la vida, som nosaltres els injustos (i sóc benèvol amb l'adjectiu) al no valorar-nos i permetre aquests desgavells. Si fos cert (sóc ateu, gracies a déu) que estem fets a semblança de Déu nostresenyor, si fos cert, dic, seriem déus i per tant no hauria d'haver-hi ni déu ni macarró que ens trepitgés allò que no sona.

Curiositat: Si la relació entre el micro i macro cosmos fos fractal, a què correspondria dins l'univers el què aquí al nostre planeta és l'indigne macarró que no treballa i es forra. Als forats negres? A l'antimatèria, potser? (Què difícil és viure i a sobre voler filosofar!)

Nota: Si estiguéssiu interessats en conèixer els nostres forats negres, l'antimatèria del nostre trist dia a dia terrícola, només cal que visiteu les planes de diaris i televisions; malgrat que els mateixos medis n'amaguen un munt (per prescripció lucrativa), cada dia se'n destapen més, de forats i de macarrons.
























S'hi lloguen cadires