dimarts, 18 de juny de 2013

Una qüestió de miralls


Una de les tècniques més populars i senzilles que proposen alguns manuals d'autoajuda és aquella de posar-se davant el mirall, de bon matí,  i mirant-se als ulls dir-se amb premeditada convicció: tu pots, ets el millor, etc, etc. Sembla ser que la persistència en aquesta pràctica reforça considerablemet l'autoestima i ajuda a arrossegar el carro de l'existència en el cas, esclar, que un ho necessiti. Jo ho he intentat, no ho amagaré, però mai no he aconseguit més resultat que un trist, sinó amarg, somriure al del mirall, no arribo més enllà. No puc. Però n'hi ha als que aquesta tècnica els hi funciona molt bé, diuen. I entre aquests s'hi troben alguns que quan surten de casa s'obliden completament de canviar la cara de circumstàncies que s'ha de posar quan es perpetra tal tècnica, i van pel món amb aquella cara –i el seu corresponent posat– com si encara estiguessin davant l'íntima solitud del mirall. En alguns casos són personatges d'una certa ingenuïtat que, com a molt, no van més enllà de fer el ridícul. Però, atenció, la majoria d'aquests aparentment oblidadissos són extremadament perillosos. Te'ls pots trobar a l'autobús, a la feina, al supermercat; pot ser el cambrer que et serveis el cafè, el vianant al que li demanes l'hora, o el desconegut que al ascensor et pregunta a quin pis vas. Són tibats, amb la mirada posada sempre un pèl per sobre teu (encara que ells medeixin un pam menys que tu), i et parlen deixant-te ben clar que t'estan fent un favor dirigint-te la paraula. Naturalment, a la que puguin, et trepitjaran. Són perillosos, cal estar alerta. 

Amb l'única intenció de posar el meu gra de sorra –i d'aquesta manera, també fomentar l'austeritat– proposo una recollida de signatures per a retirar-los hi els miralls (per a començar) a alguns dels polítics i clergues del país. Així, sense que aquests poguessin practicar l'esmentada tècnica, els demés no estariem obligats a suportar ni la seva cara de circumstàncies ni el seu tibat posat. No és valadí, doncs, la nostra qualitat de vida visual augmentaria considerablement; encara que fos inevitable que, mentre no prenguem altres mesures, ells persistissin en insultar la nostra intel·ligència. Perquè els demés podem anar curts d'autoestima però rucs del tot no ho som (encara).