divendres, 19 de juliol de 2013

Només és una idea


Juliol. Fa calor i fins i tot el cervell s'estova. Tot fa mandra. Ja ni els papers d'en Bárcenas el fan reaccionar. És més, els esmentats papers també comencen a estovar-se. Comença a notar-se una humitat putrefacta que acabarà podrint el govern, l'oposició(?), el país, i a tots nosaltres, amen. La ferum és cada cop més insuportable. Es veu que això de ser un país del sur, un país mediterrani té aquests handicap. A la Europa del nord aquestes coses no passen, diem. I ens indignem, sí, però estovats i resignats assistim al nostre propi enterrament  amb l'esperança de renéixer algun dia. Esperança vana, doncs ja no som creients. De res. 

Que si tinc alguna proposta? Sí, esclar que la tinc: emigrar. Però no uns quants i d'un a un, sinó tots i al mateix temps. Deixar-los-hi el país, tot el pastís per a ells solets (polítics, banquers, especuladors i vividors varis...) i a veure que en fan. I aprofitant la ocasió, la tribuna i el torn de paraula, proposo que ja que hem d'emigrar ho fem cap a Alemania, serà interessant veure com s'ho pren la Merkel amb uns quants millions d'aturats al menjador de la seva pròpia casa (no oblidem que som europeus, no ens podria treure). I d'aquesta manera –colorín, colorado– matariem dos pardals d'un sol tret. 

Bé, és una idea, si no us agrada en tinc més, però algunes d'elles –unes més que d'altres– son violentes. Ja em direu.

Bon estiu, però.