dimecres, 12 de març de 2014

Sóc mascle






I no ho he escollit jo, ni ser mascle ni ser com som els mascles. Ningú ho escolleix, tampoc les femelles. Hi ha alguna cosa genèrica, ancestral, biològica, que ens defineix; jo mig fent broma, dic que homes i dones som especies diferents. Necessariament complementàries però irremeiablement diferents. I sóc del parer de que fins que no ho acceptem en profunditat no ens entendrem. Som dues visions, dues actituds diferents davant la vida i ni els uns ni les altres ho hem escollit, ens ve donat. Esclar que tot seguit del fet biològic ve el fet cultural i aquí, sí, hi ha molta feina a fer per part dels uns i per part de les altres; però mentre es pretengui fer prevaldre una visió enfront de l'altra, no anem bé. O son visions complementàries o no anirem bé.

Mentre l'home pretengui que la dona pensi i actuï tal com ell ho espera, tal com ell ho faria; i mentre la dona pretengui que l'home pensi i actuï tal com ella ho espera, tal com ella ho faria, no hi haurà punt de trobada. Perquè això no succeirà mai, no és factible, no ve de sèrie. Cultura, només la cultura ho pot resoldre i hauríem de començar a l'escola bressol i no parar fins a la universitat (i això no s'està donant ni remotament per més assignatura pseudosexual que s'imparteixi). No anem bé. 

No anem bé. Hem posat els peus a la Lluna i tenim un artefacte resseguint Mart i uns quants més rondant per l'univers; hem descobert forats negres, hem tocat l'antimatèria i hem creat intel·ligència artificial; però estem a les beseroles de la convivència, de la comunicació entre nosaltres, els terraqüis humans. Potser ja seria hora que comencéssim d'una vegada.

Acompanyo aquest text amb una dibuix d'una dona perquè sóc mascle fins a la medul·la, fins al moll de tot, i m'agraden les dones amb bogeria de mascle. I m'agraden tant que no menjaria altra cosa. Bé, sí, sashimi (i steak tartar també, per a que no hi hagi malentesos). Sóc mascle, no ho puc evitar.



PS
Ja sé què els hi demanaré als reis el Nadal que ve: que a la pròxima vida (espero que no n'hi hagi cap més, però per si fos el cas) jo neixi dona i així poder tenir un altre punt de vista. Que aquest ja me'l conec.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut, si neixes dona, viuràs com a dona i veuràs els homes amb ulls femenins, o sigui, no sempre bé ni de manera acurada. Això que demanes no té solució.

Es tracta de ser dona sense deixar de poder sentir com t'afecta ser dona essent mascle. La quadratura del cercle és aquesta: poder viure les dues sensacions sabent que ets mascle i podent valorar la diferència. És clar que també podries feminitzar-te. És una situació no del tot ideal però et pot acostar, si més no, a la parafernàlia femenina, a aquelles parts visibles, seductores i manipuladores (per a nosaltres, els mascles) que té el fet femení, el fet exterior femení com a primera línia de foc. Tot i això, no t'imagino feminitzat, no tens tipus. Em sap greu...

De fet, si t'ho penses, és aquest fet el que primerament ens trastoca. Si no, perquè treus aquesta imatge com a model de seducció? Dona nua, cos esvelt, estirada, lànguida, aparentment esperant-te, totalment submisa, lluint-se com només una dona sap fer-ho (un altra cosa és que elles ho facin o no a la vida real)... Estem pillats per l'encant de la feminitat. Trobem a faltar en nosaltres aquesta força que elles dominen. Desesperem per devorar-les amb el convenciment que posseint-les ens farem amb alguna engruna d'aquest poder que tenen, d'aquesta màgia que tan bé saben emprar i que algunes utilitzen amb tanta habilitat... però no ho aconseguim, mai ho aconseguirem. Elles ens tenen a nosaltres, agafats per on fa més mal.

I jo, que sóc masoca, no em nego al fet que m'agafin bé i que a canvi em deixin llepar-les el suc de la seva ànima més interior.

Salut, benvolgut, i que mai et manqui una bona erecció física ni mental!

Anònim ha dit...

Avanti, avanti...sempre avanti.
Si ba bene, amb el pene.
Si el pene mengua, amb la llenga.
Si el pene i la llenga es nulo,
amb el culo.
Peró sempre avanti.
Desde un italià macarronic i un català de no et fixis massa.
Hafida
PD. Les ereccions mentals no embruten i supuren més fons.

Jacint Pau ha dit...

Benvolgut anònim,

Efectivament, la quadratura del cercle encara no s'ha aconseguit, però no hem preocupa gens perquè no és aquest el meu desig. Ni tampoc ser dona sense deixar de ser home perquè no li veig cap avantatge, abans un problema de tipus esquizofrènic.

Es tractaria simplement de poder veure el món des dels ull d'una dona, sabent com sé com es veu des d'uns ulls masculins. Pura curiositat. Per altra banda, jo ja estic bé com a home i no tinc pas cap interès en una segona vida; amb aquesta en tinc més que de sobres.

Això sí, que no falti mai una bona erecció (mentre es pugui, esclar).

Jacint Pau ha dit...

Per sort, Hafida, en aquestes qüestions l'idioma no és una trava. És més, pot ser més interessant. No creus?