dimecres, 30 d’abril de 2014

Breus


Bolero transcendental
Como se puede querer no estar loco y no estar loco. 

Inspiració
Aquesta nit m'ha visitat aquell que em fa els poemes.

Irreparable
Entre la inevitable crisi i la possible/impossible independència, la vida va transcorrent. L'única certesa, però, és que tot això passatdemà serà història.

Moto versus scooter
No és el mateix conduir una butaca amb rodes que cavalcar un motor amb rodes; no és igual estar assegut sobre un motor que tenir-lo entre les cames. És la diferència entre muntar un cavall i anar assegut en un carro tirat per un cavall. Dit això no em decanto per cap de les dues opcions. Faltaria més. Prefereixo gaudir de les dues, cadascuna  en el seu moment.

Canvi de xip
Ahir, 23 d'abril, em vaig comprar un llibre. I vaig tenir la sensació que fins ahir havia estat equivocat al comprar sempre el llibre el dia abans per evitar les aglomeracions propies del Dia del llibre. Ningú m'obliga a comprar un llibre per la Diada; per tant, corregeixo, a partir d'ara si el compro ho faré el dia assenyalat.


dijous, 17 d’abril de 2014

A cops de lletres

Dibuixar, pintar, escriure, és com viure. És un camí. Un decideix on vol anar però el camí el porta, el condueix. Podem començar el camí amb una idea més clara o més difosa d'on volem anar, però mentre fem camí, aquest, ens va fent propostes, ens provoca, ens tempta, ens mareja amb entrebancs. Papallones que distreuen, mosques que emprenyen però que allí estan, sense haver-les cridat, volent-nos marcar el pas; tant si volem com si no volem. Aleshores un pot adoptar dues actituds: acceptar el joc o intentar reconduir la situació; no hi ha més. 

I com que jo sóc dels que creuen que no hi ha res més perillós que trobar el que es busca, em decanto pel fet que el dibuix, el relat, el poema es vagin fent a sí mateixos, procurant que la meva intervenció no sigui més que la imprescindible. Així és, acceptant el que el camí em serveix en safata, i seguir caminant, pintant, escrivint, vivint. Sense amoïnar-me massa per si el camí és l'adequat, si és "el que toca".

Aquests A cops de lletres en són alguns dels resultats. Però clarament –i, només faltaria!– haguessin pogut ser uns altres. Potser no és el que toqui però és el que hi ha.