diumenge, 1 de juny de 2014

Breus


Empatia
A vegades fem alguna cosa amb una determinada persona, no perquè ens agradi especialment fer allò amb aquella persona, sinó perquè sabem que a aquella persona li agradarà fer allò amb nosaltres.

Paradoxa
Les "noves tecnologies" ens poden fer cada cop més superbs com a especie (encara que només en siguem usuaris), a la vegada que com a consumidors que en som ens fan més oh paradoxa– indefensos i dependents.

Maternitat versus paternitat
La maternitat és biològica, la paternitat és accidental. La relació entre mare i fills és umbilical (estructural), la relació entre pare i fills és cultural (funcional). Intrínsecament incomparables.

Evolució
Fins fa poc, quan em trobava amb alguna persona o situació descerebrada, aquelles en que no s'hi reconeix el més mínim sentit comú, m'indignava, em treia de polleguera pensar que la humanitat avancés amb aquests alts i baixos. No ho entenia. Ara m'ho miro d'una altra manera. Ara entenc que això, tots plegats, som l'espècie i m'agradi o no és el que hi ha; que no hi puc fer res per modificar-ho –en tot cas sóc jo qui ha de modificar alguna cosa, l'actitud– i que en qualsevol dels casos he de conviure-hi, amb l'espècie. D'aquí em deu venir allò que a vegades dic de que cada cop m'interessa menys la gent però m'interessen més les persones.

Sembla fàcil, però a mi m'ha costat uns quants anys arribar a tal conclusió i tot i així no sempre aconsegueixo mantenir el valor necessari.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut, quanta raó tens... i què difícil es fa arribar a la teva conclusió de manera permanent i sense alts i baixos.

Veiem "els altres" com a motiu de moltes coses corregibles i som incapaços de veure, amb distància, la nostra participació en el mateix col·lectiu.

Jacint Pau ha dit...

Efectivament, benvolgut. O allò que ja deien fa més de 2000 anys: la palla en l'ull de l'altre i la biga en el propi. Som incorregibles com a espècie.