dijous, 25 de setembre de 2014

Des del llit



Amb aquest parell de coixins
que tens a la sina,
jo no em llevaria mai del llit.

                  Tampoc dormiria


Des del llit. Poemes de l'amor líquid (II)

dimarts, 9 de setembre de 2014

Desfullant la margarida



Sembla ser que la vida en aquest planeta està concebuda per a reproduir-se a sí mateixa constantment, sense cap altre fi i sense un final aparent. I tot funciona de meravella; amb una aclaparadora i quasi inconcebible precisió. Només l'espècie humana ha evolucionat buscant-se altres queafers vitals més enllà de la mera reproducció. I sí bé en aquestes noves tasques ha aconseguit grans fites, no és menys cert que també ha originat grans desgavells. Ha estat capaç de situar un artefacte a la superfície de Mart (amb tot l'avenç tecnològic que això suposa), però també ha estat capaç d'introduir a milers de congèneres en càmeres de gas. Sense anar més lluny. 

Cap altra espècie d'aquest planeta és capaç de dur a terme cap d'aquestes dues accions. És més, els únics éssers amb capacitat per autodestruir-se i, si s'escau, destruir el planeta, és l'espècie humana. Evolucionem, avancem entre aquests dos pols, la creació (especialment tecnològica) i la capacitat de destrucció. El problema és que no ho fem a la mateixa velocitat. 

I ara desfullem la margarida: haurem fet Mart habitable i per tant estarem en condicions de colonitzar-lo quan arribem a destruir o fer inhabitable la Terra? Dic això perquè capficats en el fragor del dia a dia potser no ens n'adonem del despropòsit i no tenim present que tots els dia a dia junts, posats un darrera de l'altre, configuren la nostra història; cada dia compta. I perquè podria succeir que arribés el moment en què adonar-se'n o no adonar-se'n ja no servís de res. Si jo fos catòlic diria "que déu ens agafi confessats" Però no sóc religiós i no sé pas què dir. Això sí, si tingués calés els invertiria a la NASA.

PS
En quant als dia a dia posats un darrera de l'altre, ens ho podem aplicar a qualsevol situació. D'aquí a dos dies tots serem història i no ens n'haurem adonat.