divendres, 24 d’octubre de 2014

Microrelats



Realisme imprevist
Era fosca nit –i ho hagués estat més si no fos pels llamps. Tronava, plovia, i dalt del campanar tocaven a morts. Estaven rodant. El director, un maniatic dels detalls, va entrar d'inprevist a escena per fer uns retocs; i en qüestió de segons proferí un crit esfereïdor, al temps que arquejava el cos electritzat i es desplomava sobre el taüt, enxampat per un llamp real i fulminant. El productor va ordenar aturar immediatament la tormenta i el rodatge; la presa havia estat bona. Ja l'encaixaria com fos en el guió i trobaria un altre director per acabar la pel·lícula. Coses de l'ofici.


Pa ciència
Estava assegut sota un pi pensant si li queia una poma al cap i així poder demostrar alguna cosa transcendent. Però després de molta estona l'únic que li va caure a sobre va estar simple pinassa. Finalment el què podia demostrar era una obvietat: que ni estava en el lloc adequat ni en el moment històric pertinent. I vet aquí d'on ve aquella dita "no li demanis pomes al pi".


Bromista
Era un gran rialler, no va parar de riure fins que s'adonà que la seva mort no era una broma. Es quedà gelat.


Plurilingüe
Es va passar la vida viatjant i va arribar a dominar tots els idiomes. Eren tants, que quan a la fi tornà a casa s'adonà que havia oblidat el seu. I va haver de demanar un interpret.