diumenge, 7 de desembre de 2014

Donant voltes


Estava desorientat, s'havia perdut, i va demanar-li indicacions a la primera persona amb què es va creuar. Aquesta, va intentar fer-li entendre, molt amablement, que el que li passava no era que s'hagués perdut; el que li passava era que estava descontextualitzat i que difícilment s'ubicaria si primer no es contextualitzava. Amb igual amabilitat, ell li donà les gràcies i, ja que les explicacions no l'havien tret ni dut en lloc, va provar de preguntar al pròxim vianant. Li explicà que semblava ser que estava descontextualitzat i que estava cercant el context; que si el podia ajudar a ubicar-se. I aquesta, una dona, li respongué que no; que preguntés a un altre, doncs ella també s'estava descontextualitzant i que no sabia ben bé cap on tirar. Però en adonar-se'n, tots dos, de la coincidència contextual i veient que si unien forces podrien millorar la gestió del trasbals, es van adreçar, junts, al senyor que tenien al seu radera mirant un aparador. Però era foraster i no els va poder ajudar. En canvi, saviament, els hi va suggerir que preguntessin a l'hotel que hi havia al tombar la cantonada, que allà de ben segur sí els podrien orientar. Li donaren les gràcies, i cap allà. Només posar els peus al vestíbul s'adonaren que aquell hotel podria ser un bon context i –com aquell qui res– van començar a sentir-se contextualitzats. No se sap si ho han aconseguit o no, però ja porten tres dies i dues nits ubicats en la mateixa habitació, i encara no n'han sortit. Deu ser que li han trobat gust a això de contextualitzar-se.