dimarts, 7 d’abril de 2015

La Lluna també s'equivoca


Després de passar-se tota la nit vetllant els enamorats solitaris, la Lluna, se n'anà a dormir amb el Sol, el seu amant. Com cada dia des que es van conèixer. Un dia, però, la Lluna s'encapritxà d'uns amants indecisos a donar el pas i, arribada l'hora de plegar, decidí quedar-se per a donar-los-hi un cop de ma. Al arribar el dia, el Sol, trist i ensopit per la absència de la seva companya, no va voler sortir a treballar i deixà el planeta tot el dia a les fosques. 

L'endemà, malgrat l'alegria general de tornar a veure el Sol, tothom estava una mica capficat i per tot arreu el moll dels comentaris era que què carall li havia passat a la Lluna el dia abans. La CICS, La Comunitat Internacional de Científics, va posar tota la carn a l'olla per tal d'esbrinar el perquè d'un fenomen d'aquelles dimensions. Van anar passant els dies i la seu central del CICS treia poc més que fum. Mentres, els ecologistes: que si allò era la prova irrefutable del canvi climàtic tan anunciat; els esotèrics: que ara ja no hi haurien dubtes de que darrera de tot hi havia la voluntat divina; pels graciosos, el que passava era que a qui li tocava no havia pagat la factura de la llum; els politicamentcorrectes no s'aventuraven i posaven cara de circumstàncies; i els més pessimistes: que home, això ja es veia venir, un dia o altre havia de passar. Però els de la CICS, ni piu. Finalment, la NANSA, amb aquelles ganes de ser els primers en tot, van decidir emetre un comunicat a totes les televisions del planeta anunciant les seves conclusions: o el Sol aquell dia no va sentir el despertador o, decididament, la Lluna també s'equivoca. I tothom content.