dilluns, 18 de maig de 2015

El sexe dels àngels


Al bar, igual que a pràcticament tots els bars del planeta, hi havia un televisor. El Quim i jo estàvem prenent una cervesa i polemitzant sobre això i allò i especialment sobre el sexe dels àngels –d'uns que hi havia dues taules més enllà– quan, de sobte, el Quim va desplaçar la mirada cap el telenotícies amb un gest brusc. Ho va fer com si hagués sentit alguna cosa de vital transcendència o, més encertadament, com si l'hagessin cridat pel seu nom des del televisor. Amb cara d'atònit, i sense mirar-me, em va fer un gest amb la ma com diguen-me 'calla, espera un moment' i s'endinsà, amb ulls esfèrics, en els esdeveniments de la pantalla. No li vaig donar importància, es tractava d'un gest i d'una situació corrents i hi havia prou confiança, i vaig dedicar els meus, els ulls, a admirar els àngels veïns que, per cert, hagués jurat que eren d'una altra galàxia, de bells que eren. Belles, hauria de dir, doncs eren àngels –aquest sí, amb seguretat– del sexe femení. Em va fer tornar de la meva abducció angelical un cop de taula i un esbafeg amb tuf televisiu del Quim, seguit d'un esverat 'això no hagués passat mai al meu planeta!' No em va donar temps a preguntar-li res, acte seguit, després d'un altre esbafeg i d'unes paraules incomprensibles, va desaparèixer. No vull dir que marxés del bar, no: s'havia fos! De cop ja no hi era. No sé com dir-ho... m'havia quedat sol, m'havia quedat sense el Quim. Ràpidament vaig mirar al meu voltant buscant cares astorades, com la meva, que confirmessin que jo no estava al·lucinant i esperant trobar-ne ni que fos una de sola que testimoniés el què acabava de passar. Res, cadascun a la seva boira. Ningú s'havia adonat de res. I em vaig quedar sense parla mirant la cadira on segons abans hi tenia el Quim. Al cap d'uns instants em va sotragar una sospita, una intuïció, i encara alienat vaig aixecar la vista en direcció la taula que ocupàven els àngels. Però no pas per a admirar una vegada més la seva bellesa –que prou pagava la pena– sinó per comprovar que el Quim no me l'hagués jugat. I una vegada més me l'havia jugat: els àngels tampoc hi eren. Era un alienigen molt particular, el Quim, però era bon jan.

dimarts, 5 de maig de 2015

Tornant de l'exposició



Un petit tast del que va ser la inauguració dels Tipus carisgràfics.