diumenge, 26 d’abril de 2015

Del blog de Jordi Ribas



L’hipèrbole és una figura satírica que consisteix a exagerar de manera deliberada un missatge. Un dels girs hiperbòlics més llegendaris de la literatura cal atribuir-lo al genialíssim Francisco de Quevedo quan, sense despentinar-se i amb tota la impertinència de que era capaç, proclama: Érase un hombre a una nariz pegado. Si a homes de nassos ens referim, el pintor manierista Giuseppe Arcimboldo se les enginyava per a convertir un apèndix nasal en un carabassó una pera o una perdiu. Arcimboldo podria esdevenir el sant patró dels verdulers i els venedors de viandes. Alguns dels seus quadres ja van ser utilitzats –si mal no recordo– per a una campanya publicitària dels Mercats de Barcelona.

La representació de rostres humans amb elements que no pertanyen a l’anatomia resulta un joc visual tan antic com la mateixa capacitat de distingir formes que s’assemblen a altres formes. Leonardo da Vinci ja reflexiona sobre la importància d’aquesta imaginació relacional quan aconsella fixar-se en els universos plàstics que suggereixen les taques d’humitat de les parets o la contínua metamorfosi dels núvols en el cel. Quevedo, Archimboldo i Leornardo, entre d’altres, estableixen les bases del que més endavant s’anomenarà surrealisme artístic i literari.
Jacint Domingo, Jacint Pau per als amics i coneguts, és un dissenyador gràfic amb sentit de l’humor. Durant uns anys assumeix el repte de dissenyar rostres amb caràcters tipogràfics. Els seus retrats, ara reunits, exposats i editats amb el títol de Tipus carisgràfics, Les cent i una cares de la tipografia, són un elogi a aquell mètode lúdic de Con un 6 y un 4, aquí tienes tu retrato: juguesca dibuixada de quan érem petits i que, segons assegura el mateix autor, ens feia sentir tan grans. Aquesta recuperació de l’esperit de la infantesa presideix l’actitud amb què Jacint Domingo aborda els seus dissenys carisgràfics. Contemplem un joc on hi ha llibertat i rigor. Només dues famílies tipogràfiques estan convidades a aquesta festa de lletres. Tots els retrats es componen amb els caràcters Garamond i Franklin Gothic. El dissenyador juga amb l’ànima inquieta i la passió pròpies d’un nen, però ho fa també...  (Continuar llegint)


Anem d'exposició