dilluns, 21 de setembre de 2015

Res hagués estat el que ha estat



Tot hagués estat ben diferent
        si els meus pares no s'haguessin conegut.
Tot hagués estat diferent
        si no m'hagessin enviat, de ben jove, a la 'gran ciutat'. 
Tot hagués estat diferent
        si no hagués escollit estudiar arts aplicades.
Tot hagués estat diferent
        si no hagués conegut aquella noia amb la que vaig construir 
        la primera parella.
Tot hagués estat diferent
        si no haguéssim tingut una filla.
Tot hagués estat diferent
        si no hagués fet la "mili".
Tot hagués estat diferent
        si no hagués decidit ser professionalment autonom.
Tot hagués estat diferent
        si no s'hagués trencat aquella primera parella.
Tot hagués estat diferent
        si no hagués conegut la noia que va ser la meva 
        segona parella.
Tot hagués estat diferent
        si no haguéssim tingut un fill i una filla.
Tot hagués estat diferent
        si professionalment no m'hagués anat tan bé i després 
        tan malament.
Tot hagués estat diferent
        si no haguéssim trencat aquesta segona parella.
Tot hagués estat diferent
        si no hagués publicat el meu primer llibre.
Tot hagués estat diferent
        si no hagués escollit els amics que vaig escollir.
Tot hagués estat ben diferent
        si hagués nascut als Estats Units d'Amèrica, a la Xina 
        o, sense anar tan lluny, a Segovia.
Res hagués estat el que ha estat, si la casualitat i els capricis 
de la naturalesa m'haguessin fet alzina o llobarro.

Estem on estem, amic Alter;
tenim el què tenim i som el què som, sense més entelèquies.

Apa, doncs, som-hi i continuem com si res.