divendres, 6 de novembre de 2015

Huston, tenim un problema


Comando-zeta

O el miracle de la marxa enrere 



No, no em vull pas referir ni a cap comand terrorista capitanejat per 'El Zorro' ni tampoc al frustrant mètode anticonceptiu que la majoria hem patit en algun moment de la nostra experiència sexual –per activa o per passiva– El primer ja és història; el segon, si un és curós, es pot evitar fàcilment. Com es pot preveure, doncs, embriacs com estem d'aquesta nostra era tecnològica, el tema és informàtic. Hi ha tema, doncs.

Però tampoc no vull referir-me a una altra també frustrant experiència com és la de buscar impulsivament el comandament a distància estant assegut a la butaca d'un cinema. A mi em passa quan se m'escapa alguna cosa del subtitulat d'una pel·lícula en V.O. i necessito fer pausa i marxa enrere per rellegir i no perdre el fil. A casa, amb l'ordinador, això no és pas cap problema. En canvi, al cinema, és desesperant veure com et perds alguna cosa important del guió perquè no has estat prou ràpid en la lectura o perquè t'ha pogut més el voler gaudir de la imatge. I com, a més, s'hi suma la pèrdua del diàleg –que irremeiablement segueix sense tu– perquè tu estàs capficat justament amb el que t'estàs perdent i per a més inri no trobes el comandament de marres. Allò de 'pegarse un tiro' seria el més adient en aquests moments, atès que la pel·lícula continua molt a pesar del teu drama.

El que em preocupa ara, però, són unes altres tecles. Aquelles que, a l'ordinador, et permeten desfer l'última acció feta. Aquelles que tecleges febrilment quan la cagues i que et permeten refer o recuperar el que has esborrat. Les que et salven la vida quan la suor freda està a punt de fer-te flaquejar les cames perquè t'adones que l'has cagat; aquelles que, com si fos una revelació divina, corren a ressuscitar-te. Vet aquí la fórmula màgica: el comando+zeta. Qui sap si, per a alguns, les més preuades o més martellejades del teclat.  

En qualsevol cas la vida humana no en porta de teclat (si més no, d'origen). Dramàtic. Pot semblar una bajanada, però per a mi ha estat un descobriment recent. Un descobriment ben trist, per cert. Jo ja m'hi he trobat més d'una vegada que després d'haver fet alguna cosa o haver pres alguna decisió, trobo a faltar el teclat i les referides valuoses tecles. O més delirant encara: quan faig quelcom o prenc alguna decisió, ho faig pensant que si no he fet el que tocava, ja faré un comando+zeta. Però naturalment la cosa no va així. Naturalment, Huston, tenim un problema. I la vida continua!