dimecres, 10 de febrer de 2016

El president de la Reserva Federal i jo




Paret amunt, acaba d’aparèixer una aranya per darrera la taula on estic treballant, en el punt en que aquesta, la taula, toca o quasi toca a la paret. Té el color i la mida d'una llentia posada de canto, i les potes del gruix d'una agulla però el doble de llargues. En duu tres a cada costat i encara una setena al darrera, un pèl desplaçada cap a un banda, i que sembla que fa servir, quan camina, com si fos un timó. Amb dues articulacions a cada pota que fan que, al desplaçar-se, el moviment sigui d'una elegància indescriptible. M'he quedat hipnotitzat amb la seva bellesa. Per uns moments m'he sentit propietari furtiu d'una escultura d'Alexander Calder, l'escultor de l'aire. 

Es desplaça lenta i harmònicament i de tant en tant s'atura i s'està una bona estona quieta, absolutament immòbil. No sé si em mira, vull creure que sí. Vull creure que ens mirem. I em dóna per pensar que jo dec ser un monstre enorme i lleig per a ella, i em plau que en tot cas, aquest fet no la immuti. I em sorprèn que, sent-ho com ho sóc, no em consideri una amenaça.

(I fent un parèntesi –valgui la redundància– quines realitats tan diferents vivim aquest espècimen i jo, tot i viure en el mateix planeta i en el mateix moment històric! Molt més diferents que les que vivim el president de la Reserva Federal i jo. Que déu n'hi do.)

La meva primera intenció, quan l'he detectada, a l'aranya, ha estat la d'empènyer-la cap al terra i no sé si fins i tot la d'esclafar-la. Després he cavilat que una bellesa com aquella, si estava allí era perquè alguna missió hauria de tenir (més si fos el cas que era una escultura), i he decidit deixar les coses com estaven. 

A hores d'ara no deu estar gaire lluny d'aquí fent la seva feina, que espero no sigui la de tocar-me allò que no sona, que això ja ho fa prou i prou bé el president de la Reserva Federal, i a aquest no tinc la possibilitat ni d'empènyer-lo, ni res de res. I aquí estem, aguantant-lo. A ell i a uns quants més del mateix ram, del ram del tèxtil. Aranyes enormes i lletges –no pas escultures d'en Calders– teixidores de la teranyina on ens tenen a tots ben agafats per allà on no sona. I de tot això, que consti en acta, les seves mares no en tenen cap culpa.