dimarts, 25 d’octubre de 2016

Qui ho diria



















Per un error –ara per ara incomprensible– vaig néixer sense ales: sóc pardal. Ningú no ho diria, doncs tinc l’aspecte de qualsevol humà però sóc pardal. Alguna cosa va fer que em gestés en un ovari enlloc de fer-ho en un ou, que és el que tocava, però així són i estan les coses, misteris de la natura. I aquí estic: plantat, de peus a terra, i sense possibilitat d’aixecar el vol (tampoc piulo, però això m’importa menys doncs, a canvi parlo i ho faig pels descosits). Tinc l’aspecte de qualsevol humà, i faig i visc com qualsevol d’ells; he estudiat Dret, treballo en un prestigiós despatx d’advocats, i no estic a punt de casar-me però tinc mitjanovia. Amb el temps ja m’havia fet a la idea de la meva precària situació, però un dia em vaig sorprendre a mi mateix indagant informació sobre cursos de paracaigudisme, parapent, ala delta... i, de cop, va sorgir: què estava fent aquí baix quan, encara que fos amb pròtesis, podria ser allà dalt? El neguit no va deixar lloc al dubte: em vaig apuntar a un curs d’ala delta, m’he fet soci d'un club i, per fi, començo a retrobar-me amb mi mateix. Quant temps perdut! Cada cap de setmana fem sortides –volades– en grup i, el que són les coses: ningú no diu ni piu, però la majoria són pardals, orenetes, alguna perdiu i, fins i tot, una àliga. No estic sol! Qui ho diria.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut, llegit en clau d'una de les accepcions del diccionari de l'IEC, el text agafa un sentit molt curiós i divertit... No sé per què, però he pensat que, sent com ets un mal pensat...!

Jacint Pau ha dit...

Vaja, home, depèn de en quina de les dues accepcions de les que no es refereixen a aus, estiguis pensant,
la cosa és ben diferent.
Prefereixo no malpensar...!

Que tinguis un bon vol, benvolgut.