dijous, 29 de setembre de 2016

Me l'he inventat



M'he inventat un company, un col·lega. Alter, li dic jo. Ho he fet, més que res, per a que no sembli que parlo sol i no em prengui jo a mi mateix per un boig. Només faltaria això a aquestes alçades del viatge.

Pel que fa a la cosa pràctica, aquesta nova incorporació no ha suposat grans canvis en el dia a dia, no afecta ni entorpeix res, abans al contrari, algunes coses funcionen amb més agilitat. Això és així ara, però no ho era pas al principi, que la falta de costum retardava gestions d'allò tan elementals com ara el anar al bany (on a voltes el temps és vital): "passa tu, no passa tu primer", sense caure en el compte de que a la fi només un dels dos tenia la necessitat. Però aquestes petites i simpàtiques disfuncions ja les hem resolt, en aquests moments tot transcorra amb normalitat. Fins i tot a l'hora d'anar a dormir que podria semblar que... doncs, no. Quan arriba el moment jo li dic "que et sembla, Alter, li fotem?" I com que ell sovint està més cansat que jo (no és gens relaxat seguir-me tot el dia) em diu "va, tu, fotem-li!". I pel que fa al llit tampoc hi ha problema, és prou ample, és de matrimoni; i si aquell dia dormo acompanyat, sense problemes també, l'Alter no té cap inconvenient en fer veure que dorm al sofà. És discret però no se'n perd ni una. 

Deia que pel que feia a la cosa pràctica tot anava sobre rodes; no en canvi, pel que es refereix a qüestions de criteri, d'opinió, aquí tenim les nostres diferències. I a voltes no són lleugeres; però sempre son profitoses, sempre s'aprèn alguna cosa. Discutim de tant en tant, sí, però la sang mai no arriba al riu. Finalment l'equilibri entre nosaltres és inevitable i això és el què té de bonic. Pel demés, durant el dia, és aquella cosa amable de la companyia; és agradable tenir algú a qui comentar-li, per exemple, "que et sembla, Alter, ens fem el dinar, o esperem a acabar aquest sudoku, encara que ja siguin les quatre de la tarda?" I és molt agraït que aquest algú et respongui "home, si l'acabes ara ja el tindràs fet, i a dinar sempre hi som a temps". Llavors acabes el sudoku en pau, sense angunies ni presses, tot comentant-li a aquest algú les possibles jugades; i un cop enllestit ja és tant tard que et menges una peça de fruita, un parell d'ous ferrats, i apa, feina feta.

Ha estat una bona idea aquest invent, m'ha millorat la vida notablement. Sí senyor, una bona idea. El problema és que començo a tenir dubtes, començo a dubtar si la idea ha esta cosa meva o cosa seva, de l'Alter. De moment no li he dit res a ell, no sigui cas que s'ofengui i tinguem un disgust. A veure si resultarà que la idea haurà estat seva i, ofès en l'amor propi, m'esborra del mapa. 


PS
Avui he llegit aquest text atribuit a no sé qui i que diu més o menys: "La felicitat és adonar-se que res no és massa important." He trobat que era una observació molt sàvia. Li he de comentar a l'Alter, estic segur que hi estarà d'acord.