diumenge, 5 de febrer de 2017

Un any més


A la cinquena ho aconsegueix. No té cap secret, l’ha oberta milers de vegades, però aquesta nit no està prou fi (la processó etílica per bars i tuguris fa que es mantingui de peu dret però poca cosa més). A la fi la porta cedeix, i un cop dins de casa, la tanca amb tanta empenta que no solament quasi desperta la seva dona sinó que ell mateix s'emporta un gran ensurt. Palplantat al mig del rebedor dubta del camí a seguir, tot i que les possibilitats son ben poques. Es decideix, i ara sí, sigil·lós, enfila cap a la cuina, obra la nevera i agafa uns quants glaçons per a refredar el whisky que tot seguit, si res no ho espatlla, se servirà a la sala per a acabar de rematar la nit. Se n'hi va de puntetes, no encén cap làmpada, i s’asseu a la butaca que hi ha prop de la finestra on la claror és abastant per fer el que ha de fer (com fa cada any en un dia com aquell, des de fa anys): pensar, esbrinar què l'ha portat a celebrar aquell ritual nocturn, i que l'ha conduit sense remei a tal estat etílic. Ja que ell no és pas bevedor. Però la lucidesa que li hauria de permetre trobar un fil del que estirar alguna pista, és ja clarament insuficient. I, com cada any, no havent aclarit res i amb el cos i la ment cada cop menys obedients, decideix anar-se'n a dormir la mona. No sap ben bé com, però ho fa. En ficar-se al llit, la seva dona, mig adormida, el felicita per llur aniversari de casament. Però ell ja ha desconnectat. Al matí següent, com cada any, no recorda res de la nit anterior. Ni rastre. Un any més.

2 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Ostres Cinto, que trist!!!!
Una abraçada

Jacint Pau ha dit...

Que va, Lluïsa!! Només son hores baixes.
Uns beuen, altres miren la tele, uns altres mengen crispetes
i alguns les tres coses a la vegada.
I hi han moltes més maneres, és la resposta a la rutina.
D'una manera o altra, nou de cada deu.
Pel demés, tot és collonut. Visca la Pepa!!! Ha ha ha...

Una abraçada, Lluïsa.