dimecres, 26 d’abril de 2017

Tren d'alta velocitat


El tren del delit



El tren s'empassa les travesses 
a una velocitat vertiginosa.
A la mateixa que el dia s'empassa la passada nit, 
la nostra nit.
Per la finestra llisca a càmera ràpida el dia. 
La vida dels altres. 
Paisatges sense tu.

El sol em cega i m'apaga els ulls:
a la fi, despres d'una nit d'intensa passió 
i nul dormir.
I sento com els teus llavis, tots, encara m'abracen,
com el foc dels teus llavis, tots, encara m'abrasa.

No em vull despenjar del teu coll, deies. I mira, 
quantes travesses. 
Quanta velocitat, quants quilòmetres...
quants paisatges que ens separen de la nostra nit.
Dels gemecs, del desig, de tant amor vessat, 
de tu i de mi. 
De tantes abraçades. De tantes besades.

Tren d'alta velocitat. 
Delit a dos-cents vint per hora,
quilòmetres i quilòmetres d'enyorança. 
Delit creixent. Delit, delit...
  
La carn és dèbil, sí; i no es diu, 
però l'esperit pot ser-ho encara més, molt més.
O que algú m'expliqui sinó, 
com ho faig jo, sense tu, aquesta propera nit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Anyorança d'aquella nit, cada nit..

Jacint Pau ha dit...

mmm...