dilluns, 20 de novembre de 2017

Normal?



normal  adjD'acord amb una norma establerta, que no se'n desvia; que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural. // Que serveix de norma.

norma  n. f.  Regla a seguir en fer alguna cosa, a que hom ha de subjectar el seu capteniment.

natural  adjQue pertany a la natura, al conjunt de les coses creades, de les forces de la creació; produït per la natura...

(Diccionari general de la llengua catalana, Pompeu Fabra. –Les negretes de la primera definició son meves.)

I doncs, podem deduir que una persona (cosa, situació...) normal, és aquella que compleix, acata, s'atén a la 'norma', a les 'regles'; que és natural. Però, vegem, quina norma, quines regles; de quina natura o naturalesa parlem? Qui determina la norma, qui estableix les regles? Quan, des de quan i fins quan son vigents? Pregunta: qui té la potestat per a decidir si jo sóc normal o no? Resposta: es de suposar que algú molt normal. Naturalment.

Sovint –massa– utilitzem l'adjectiu normal com a 'el que val', allò que ha de ser positivament, que ja 've de sèrie'; i en canvi, usem el no és normal, per a designar allò a evitar, allò del que cal preservar-se, que va contra natura. Fins i tot, la mateixa expressió 'no és normal' indica un cert aire despectiu.

Una ovella negra en un ramat d'ovelles blanques, no és una ovella normal? És que no bela i pastura com les altres? És que potser, en contraposició, fa els cagallons blancs? Una persona de pell negra en mig d'un estadi ple de gent de pell blanca, no és una persona normal? Podria ser que, aquesta, fos l'única persona normal? Un camí lliscadís, aquest. 

En qualsevol cas, el que sigui, el fet que estigui assumit per la majoria és la raó per la qual obté la categoria de normal? O, el que sigui, té aquesta categoria perquè aquell fet defineix la majoria que l'adopta? 

És normal, que estigui fins al capdamunt de l'epítet 'normal', fins i tot molt més enllà del que no nomeno però sí és prou fàcil d'imaginar? Serà, potser, que no sóc normal?  


Algunes preguntes més: 
Estem obligats a ser i fer coses normals?
La diversitat, la diferència, no és normal?
Podria ser normal no ser normal
No va sent hora de tocar de peus a terra, de ser 'normals'?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut, fas una reflexió ben normal, davant la necessitat de respondre a un fet ben normal com pot ser esbrinar que és normal i si som capaços d'acotar aquesta normalitat dins una definició el màxim de normalitzada, tal com un diccionari normal hauria de fer. Molt em temo que qui t'ha fet plantejar aquesta reflexió.
1
No sabria explicar què és normal
2
Poques vegades ha utilitzat un diccionari
3
Està convençut de la seva pròpia normalitat
4
Ens vol a tos ben mesells dins la seva normalitat.

Benvolgut, a mi m'agrada la teva normalitat i dono per descomptat que no ets gens normal.

Jacint Pau ha dit...

Benvolgut,

Agraït, com sempre, pel teu comentari. Que no sé si és normal però sí poc corrent.

Salut i una abraçada.