dimecres, 6 de desembre de 2017

Bípedes pensants (o no)






Si fos cert que l'univers és el resultat d'una gran explosió –allò que en diuen el big bang– i observant que el nostre planeta forma part d'aquest univers, a les hores, tot plegat, no seriem més que micro espurnes en trànsit d'expansió-extinció. Energia pura, per tant, conformats i informats com a bípedes pensants. Home, per a mi no perd romanticisme la caboria, ni interès, ans al contrari. No em desagrada gens la idea de ser una espurna cósmica, em preocupa més ser bípede; vist el que es veu.

I si –com diuen, també– la noció, la fotografia que tenim d'aquest univers, aquest que veiem i el que ens fan veure els científics del ram, correspon al que succeïa fa milers de milions d'anys, i el què ara estem veiem és només la seva imatge projectada en el temps i l'espai (o el temps ja és espai?)... com se'ns deu estar veient-percebent des d'uns quants milions d'anys més endavant?  Au, bah, bajanades!

O no. Perquè tot això de la matèria i l'antimatèria, la matèria fosca i l'energia fosca (els primers passos –es veu– de l'univers) em serveix per a explicar-me algunes coses. En conec uns quants, de bípedes, que son més antimatèria que matèria; que son pura energia fosca. Una mirada atenta al voltant i, per poc que estiguis al cas dels mass-media, t'adones que en bastants casos (massa, per estar orgullosos de l'espècie) els quarks i els leptons, els protons i els neutrons o eren defectuosos o no es van ensamblar amb prou finesa a l'hora de configurar-se com a bípedes humans. Quarks, neutrons i demés, caducats, potser? Fins i tot els neutrins els deuen estar ignorant ara mateix (com n'has de ser per a que t'ignorin els neutrins!). Jo diria que, definitivament, son matèria i energia fallida, amés de fosca, aquests bípedes. Forats negres en estat pur, tal volta. Sobren exemples. 

Ara bé, amb tantes estrelles, tantes galàxies com hi ha, i han acabat anant a parar tots (o quasi) al nostre planeta i en aquest precís moment de l'expansió còsmica, del 'nostre moment', la nostra pròpia vida. Coetanis, doncs. Càrregues de profunditat contra la intel·ligència. Vergonya aliena (i pròpia, si ens estant veient des dels pròxims mil·lennis) Descerebrats. Macacos mutants i prou, com diu un amic? És clar que ningú ha dit que l'univers sigui o hagi de ser perfecte. Ni a gust de tots. Naturalment. Però trobo a faltar la possibilitat de poder canviar de galàxia. Seria d'agrair que algú inventés l'App que ho fes viable. Me l'instal·lava ja! Que se m'acaba el temps d'espurna. Coi d'univers...