dissabte, 27 de gener de 2018

Donant voltes al sol



Acostumo a escriure. I escric, suposo, per varies raons. Una d'elles, i fonamental, és perque m'ho passo bé. I a vegades molt bé. Però sovint em pregunto què és el que em fa escriure? Què m'hi empeny? Doncs, em fa escriure, crec, la pretensió d'explicar-me a mi mateix, uns cops; i d'altres, en canvi, la necessitat de fugir de mi i de la realitat que percebeixo. A vegades, però, és el desig d'abraçar la bellesa, el desig d'abraçar el mateix deig el que fa que corrin prestes les lletres; sense que això impedeixi que en uns altres moments sigui la melancolia la que les apressa. I poca cosa més. Succeeix, també, que en inevitables ocasions alguns d'aquests bolets resultants els publico en aquest blog.

I perquè ho publico? Perquè hi desplego aquest ventall de vergonyes propies en aquest blog? Per vanitat? Bé, sí, un punt però. No més. Ho publico perquè sóc exhibicionista? També. Segons he sentit dir, els artistes son voyeurs alhora que també exhibicionistes. Si fos així, doncs, jo seria voyeur de dia i exhibicionista de nit? (I amés, Dr. Jekyll i Mr. Hyde!) Però tantmateix, com ho ha de fer l'autor per mostrar l'obra sense exhibir-la? I si l'artista no és boyeur, d'on es nodreix, on "s'inspira"? 

Més preguntes. Quan escric un poema, en quina paraula deixo de ser l'autor i començo a ser l'obra? Quan faig un dibuix, en quin traç passo de ser l'executor a convertir-me en l'executat? En quin punt el voyeur es transforma en l'exhibicionista? On acaba l'autor i comença l'obra? (i viceversa!) Així com el pare és també el fill, l'autor també és l'obra? Hi ha qui ho diu i així ho afirma. Se senten a dir moltes coses; tothom diu la seva. I mentre, l'autor –el jo voyeur i exhibicionista– intricat amb l'obra, no pot respondre a cap ni una de les preguntes formulades, sense crear alhora més interrogants.

Dintre de pocs dies començaré la meva seixantasisena volta al sol. I encara tot son preguntes.

Ui... amb tot això, se m'han fet quarts de dues de la matinada. Missió complerta (feia temps que no publicava). Bona nit, bon dia. I gràcies.