divendres, 9 de febrer de 2018

Passejant entre signes



Sóc un amant d'escriure tant amb llapis com amb ploma estilogràfica. Detesto profundament els bolígrafs i la majoria de retoladors. M'agrada veure com el grafit es desplaça sobre el paper (millor si aquest té textura), deixant un rastre aparentment aleatori però que en canvi és d'una enorme precisió: lletres que, ordenades, conformen paraules, una darrere de l'altra fins a completar frases. Frases que, adequadament disposades, dibuixaran un relat. Traços, dibuixos que expressen idees, conceptes; dibuixos abstractes que expliquen histories creïbles. 

I m'agrada veure com la tinta brolla de la punta de la ploma executant el ritual. Observar com el traç de tinta passa de ser brillant quan la tinta és encara fresca, a ser opaca i contundent quan es va asecant (cosa de segons). Definint i plasmant pensaments. Un tros de vida en un paper. Una aventura. Un risc, també. Em fascina intuir la connexió neuronal, la rapidés amb que l'odre cerebral es converteix en el gest que, a través del llapis o la ploma,  plasmarà aquella idea, aquell relat.

Hi ha lletres més amables i d'altres més angostes. Hi ha lletres independents, autònomes, superbes; i n'hi ha que necessiten companyia per a no passar desapercebudes. Hi ha paraules amb una grafia més plàstica que d'altres; n'hi ha que semblen escultures surant a l'espai. Hi ha paraules que la seva grafia és harmònica amb el seu significat; i n'hi ha que la grafia per sí sola suggereix tot un món a l'abast dels dits, independentment del significat de la paraula dibuixada. 

Dibuixar signes, dibuixar paraules. És el que sento quan escric. Dibuixar aventures, l'aventura d'escriure, l'aventura d'imaginar. Dibuixar desitjos, dibuixar el desig. I aventurant-me més: imaginar noves lletres i nous fonemes; paraules noves amb nous significats. Sortir de la cenyida cotilla. Dibuixar la imaginació, redactar el dibuix, intuir-ne el so.

Això és així escrivint a mà amb el llapis o amb la ploma. Escrivint amb l'ordinador és tot una altra cosa. Desapareix la empremta gràfica, el món oníric de la grafia i tot el que d'ella se'n desprèn. La substitueix l'ordre, la regularitat, la funcionalitat. Com a resultat, les cabrioles es fan amb xarxa de protecció. La pàgina on escric, un full en blanc que emergeix a la pantalla, aïllat en la immensitat de l'escriptori, i flotant entre les diverses carpetes que naveguen per la profunditat d'aquest escriptori quasi galàctic. Connectat, via satèl·lit, amb el món més erudit, amb totes les eines a l'abast...  Buscar, consultar, corregir, invertir l'ordre. Net, polit. Un luxe. 

Però aquí totes les pàgines són iguales. Les lletres: mimètiques; les paraules, pulcres, no suggereixen més que el que diuen. El cervell no ha de dibuixar la lletra, ha d'ordenar prémer una tecla només, la precisa. És un altre tipus d'aventura, no menys interessant però sí una experiència vital prou diferent. Però, ah, la tipografia. La tipografia és un altre món i jo un amant dels tipus. També. Passejar a cavall (o en moto!) admirant i vivint el paisatge versus viatjar en avió. Escrivint a mà et passeges entre les paraules, escrivint amb ordinador tens una visió global del paragraf, de la pàgina. Dos maneres diferents d'escriure, dos maneres diferents de viure. 

Cada cop més escric directament a l'ordinador. Però de tant en tant necessito esplaiar-me dibuixant l'escrit, palpant la matèria, sentint la grafia del pensament. Gaudint de la voluptuositat del traç, anàrquic de vegades, curós d'altres, i sempre una experiència plaent. Desprès tocarà 'passar-ho a net' a l'ordinador. Net i polit. I fins la pròxima aventura, a mà o a màquina.